Si algú ens digués que crearà una rèplica virtual del seu pare i que podrem viure indefinidament en cosa d'un parell de dècades, potser el prendríem per boig. Una qüestió diferent és que ho afirmi el director d'enginyeria de Google, Ray Kurzweil, doctor honorari en 15 universitats.

Kurzweil s'ha guanyat el dret al dubte, no tant pels títols que acumula com per l'encert de les seves profecies. A diferència del Nobel Paul Krugman, que falla més que la Bruixa Lola, el científic nord-americà va predir fa un quart de segle l'extensió universal d'Internet i la irrupció dels telèfons mòbils que han revolucionat la nostra vida. Ningú va poder imaginar-ho llavors. Ara pronostica que d'aquí a vint o vint-i-cinc anys estarem en condicions de vèncer a gairebé totes les malalties i de congelar -i fins i tot revertir- l'envelliment.

Tan convençut està Kurzweil d'aquests vaticinis que, als seus 67 anys, vol assegurar-se viure fins a veure complerta la seva profecia mitjançant la ingesta diària de 150 pastilles de vitamines i altres complements dietètics. El seu objectiu és arribar amb vida al moment en què la ciència permeti recrear tots els mecanismes del cos i així es garanteixi als homes (i dones) una vida molt més llarga que la de l'anar a peu.

Tan gran proesa, que podria fer trencar el sistema de pensions, s'aconseguirà segons Kurzweil gràcies a l'avanç exponencial de la tecnologia. Els nous avenços se succeiran a tal velocitat que, cap a l'any 2029, un telèfon mòbil igualarà en complexitat a la ment humana. I d'aquí a que els homes interactuïn amb els ordinadors no hi ha ni tan sols un pas.

Tot això permetrà fer una còpia de seguretat del cervell i emmagatzemar-la al núvol per a quan perdem el cap i ens faci falta recon?figurar-lo. Però no només això.

Podrem crear també un avatar d'algú que hagi mort de manera que es reencarni virtualment per mitjà de procediments informàtics. La resurrecció (virtual) dels cadàvers deixarà de ser una promesa de la Bíblia per convertir-se en un acte d'allò més corrent, a l'abast de qualsevol que trobi a faltar a un familiar o un amic.

El mateix Kurzweil assegura que podrà tornar al seu pare a la vida sense més que programar un programari amb el seu ADN, les seves vivències, els seus gustos, la seva manera de parlar i altres característiques del difunt. "Serà un avatar tan realista", diu, "que em semblarà estar parlant amb el meu pare de veritat".

Es tracta, sens dubte, d'una competència poc lleial amb els mèdiums i altres bruixots que ofereixen contactes amb les ànimes del més enllà a canvi que el client pagui un mòdic estipendi aquí. Els esperits que es manifestaven en el tauler de la ouija perdran tot interès, una vegada que la tecnologia de Google permeti la reencarnació virtual de qualsevol d'ells sense més que invocar-los per via cibernètica.

Tal prodigi queda eclipsat, com és natural, per la possibilitat d'estendre indefinidament la vida que el guru Kurzweil ens anuncia per d'aquí a gairebé res. Si l'encertés -i ja ho ha fet més d'una vegada-, estaríem en vigílies d'aconseguir l'eternitat en aquest món. Aquesta eternitat que, amb la seva infinita memòria acumulada, es faria insuportable per als éssers humans, segons va conjecturar Borges. Per si sí o per si no, convé anar preparant-se per una inacabable jubilació. I sense paga.