Cartes

luis carrillo. girona.

Senyor Boronat, l'he descobert, no ho negui: és un espia del CNI. Al principi -innocent- pensava que vostè es creu les coses que escriu. Un extremista encegat per l'odi, res més. Però quan el nivell de barbaritats és tan brutal com el de la carta de dia 30 de juliol m'he adonat que a vostè l'han posat els espanyolistes per desacreditar la ideologia nacionalista: La millor manera de combatre-la és realitzar afirmacions tan absurdes, tan grolleres, tan grotesques com la de l'estelada inspirada en la bandera europea o que la bandera d'Espanya és hereva del franquisme o que Espanya és una demarcació geo?gràfica. Qualsevol nacionalista amb mínims coneixements (n'hi ha prou nivell de primària) llegirà les seves cartes i reaccionarà immediatament: «Jo no vull que em confonguin amb aquest bon ho?me, així que reflexionaré sobre aquestes idees que abans defensava», pensarà. El felicito perquè vos?tè és molt més subtil que a?quest senyor -infiltrat també, sens dubte- que va dient que Cervantes, Leonardo da Vinci, Santa Teresa eren catalans, o que la bandera dels EUA s'inspira en la catalana (hauria de dir aragonesa, però no demanem delicadesa a un españolazo).

De nou amb l'estelada

belén martín. girona.

Sr. Boronat, no sé si el deliri nacionalista li ha ennuvolat l'enteniment i realment es creu les coses que diu o si, com Mas, no es creu res però viu d'això, de manera que cal seguir amb el conte. De tots els despropòsits de la carta que dirigeix ??al Sr. Jaime Serrano de Quintana em quedo amb això que avui podem interpretar que l'estelada, amb el blau i l'estrella, s'inspira en la bandera de la UE i s'oneja pacíficament amb el desig d'agermanar-se amb els altres pobles d'Europa en igualtat de condicions. Per l'amor de Déu, d'on es treu això! L'estelada, creada al principi del segle XX, va néixer de la fusió de la bandera catalana i la de Cuba, presa com a model per ser la d'un Estat recentment indepen?ditzat d'Espanya (i no pacíficament, per cert). La bandera europea va ser dissenyada el 1955 per Arsène Heitz, un pintor francès, i adoptada pel Consell d'Europa el 8 de desembre d'aquest mateix any, data molt posterior, per tant, al naixement de l'estelada amb la qual no té res a veure. A vostè pot ser que li agradi aquesta idea, que li soni bé, al cap i a la fi els catalans som molt europeus i gens espa?nyols però, per Déu, ja n'hi ha prou de mentides.

I per cert, això que no hi ha error ni falsedat en dir que actualment la bandera espanyola representa els hereus del franquisme no només és radicalment fals i o?fen?siu per a molts sinó una mostra (una altra més) de falta de cultu?ra -em temo que no deu haver viatjat gaire i probablement aquí estigui l'origen dels seus mals-, ja que en infinitat de llocs (tant d'Espanya com de l'estranger) la bandera espanyola s'exhibeix sense prejudicis com a símbol d'unitat del poble espanyol, al qual per cert, vostè pertany, mal que li pesi.

Ballet de Moscou a Girona

Carles Mallart. girona.

El passat dia 25 de juliol vàrem asistir a l'espectacle Don Quixot del Ballet de Moscou, a l'Auditori de Girona, una actuació sublim i espectacularment interpretada per 24 actors i actrius, d'una bellesa i professionalitat espectacular. Ja els havia vist actuar anteriorment a Moscou i a Pskov, doncs estic vinculat amb el país amb família russa, tirada cap a aquests país i cultura, per la meva part, però que això no treu que la sessió i dit per les persones del nostre entorn, va ésser espectacular i emocionant. Aquest tipus d'actuacions necesiten d'una duresa d'entrenaments i pràctica mai vistos, o tens un enorme sacrifici i voluntat o no te'n surts;?se'ls veia còmodes i feliços d'interpretar. Les entrades picaven una mica, o agafes un pack de 12 entrades a 20 euros cada una, o les compres individualment i llavors s'enfilen fins a 38 € la platea, però valia la pena, tant per l'espectacle com per la música. L'espectacle, dirigit per Timur Fayziev, coreografia d'Alexander Gorsky i música de Ludwing Minkus.

El tot de l'entorn rus a les comarques gironines estava pressent o molt ben representat com a públic, encara que no era el millor dia per la data. A l'entrada vaig tenir la sensació de ser a Rússia, moltes noies amb talons alts, algunes figures esculturals, bons vestits, tot un espectacle, a part, naturalment del públic fidel gironí, que s'ho va passar d'alló més bé.

El fet és que per al proper 1 de desembre està previst que repeteixin actuació amb l'obra El trencanous, al mateix Auditori. Els ho recomano si poden assistir-hi, no en sortiran decebuts, tot el contrari. Que bona que és la programació de l'Auditori de Girona amb la varietat de programació que ens delecta cada any. Felicitats, Girona.

La gran hipocresia

enric carcereny beltran. lloret de mar.

Els que defensen que les eleccions del pròxim 27-S no són plebiscitàries mostren una hipocresia total i una falsedat que utilitzen els partits contraris a la independència de Catalunya. La paraula plebiscit és una resolució presa per un poble realitzada i proposta pels poders públics perquè la ciutadania expressi la seva voluntat a una deter?minada proposta. La paraula plebiscit, que ve del llati plebiscitum i que es compon de les arrels llatines plebis, que vol dir plebs, i scitum que significa decret o sigui decret o llei del poble. Hi ha també partits per la independència, inclosos els formats pels partidaris pels partits com Súmate, formats per castellans que també volen la llibertat, i que votaran junt amb partits soberanistes i diran Sí a un país nou i lliure.

Els partits espanyolistes i que diran No a la independència són precisament els que donen el caràcter plebiscitari d'aquestes eleccions del 27 S.

Els partits que en neguen el caràc?ter plebiscitari són uns grans hipò?crites, falsos i mentiders. Sols falta que ens diguin que el que ens juguem no és la independència, sinó que el mar ha de ser de color marró o negre. El color de les seves esperances.

Raons independentistes de Girona

Kim Durall. banyoles.

Per sentit comú, per ser progres?sista, per principis humans, per solidaritat ... sóc Unionista Universal; però posats a jugar a inde?pendentismes, que, segons Mas, són legítims i democràtics, em declaro independentista de Girona, ja que tenim moltíssim més a guanyar que pertanyent a Barcelona, que sempre ha abusat de la nostra província. Primer amb l'aigua del Ter; segon: contaminant-nos l'ecologia i l'accent, tercer: destrossant la Costa Brava; quart: ...

El producte interior brut per capita de Girona és de 26.722 € per habitant. El PIB de Barcelona és només 26.531 €. I a la que deixin d'espoliar-nos encara serà molt més gran la diferència i no diguem la qualitat de vida.

Després ens annexionarem a França, amb més avantatges econòmics, estratègics i culturals. Al cap i a la fi, ja ens trobarem a Europa, però agafats d'altres mans, bastants més intel·ligents, eficaces, altruistes i assenyades que les del Mas.