ESB"S DE RUTA TURÍSTICA PER GIRONA

13.08.2015 | 00:00

qui sap si per conèixer la Girona real o per imperícia a l'hora de llegir el mapa, és habitual de veure turistes desorientats pels barris més obrers on no se'n surten per trobar res d'interès. Serveixin aquestes línies d'esbós per a una ruta per l'altra Girona, tal i com fem quan anem a altres països per tafanejar com hi viuen els nadius.
Anar a visitar el Call no té cap atractiu perquè fa més de cinc-cents anys que no hi viuen jueus. Per tant, anirem a un barri on sí que hi visqui una ètnia diferenciada, a la Font de la Pólvora, on potser tindrem sort i ensopegarem amb la batuda anual antidroga, a l'incendi o al tall de llum col·lectiu. El turista se sentirà reconfortat quan sàpiga que la majoria de gironins no han estat mai en aquest barri. En sortint de la Font, enfilarem cap a una estació de Girocleta. Farem un joc. El guanyarà qui endevini més vegades per on continua el carril-bici. En el cas probable d'un múltiple empat a zero, guanyarà qui hagi aconseguit mantenir la cadireta al mateix lloc malgrat els continuats sotracs que hagin patit pels trams on les voreres no estan rebaixades.
A l'hora de dinar, farem camí cap a Santa Eugènia, a prop de la frontera amb Salt. Cantarem les excel·lències de tenir el millor restaurant del món i l'efecte que ha tingut en la gastronomia local. Així, mentre ens decidim entre un kebab, una pizzeria o un restaurant xinès anirem amb cura de no traspassar els límits de la ciutat. Per saber-ho, només ens caldrà accionar les fonts que ens trobem: si ragen és que encara som a Girona, i si no ragen, és que ja som a Salt.
Un cop fet el rotet, ens dirigirem cap al carrer de Barcelona, a l'entrada sud. Ensenyarem l'estesa de naus industrials desmantellades a corre-cuita que un cop enrunades serveixen de refugi per desenes d'indigents. Si ens pregunten què hi hem guanyat amb aquesta maniobra, arronsarem les espatlles i direm que abans els catalans de les pedres en fèiem pans però els temps canvien i ara de les pedres en fem pedres més petites.
Cap al tard sí que anirem al centre de la ciutat. Demanarem taula per sopar en una terrassa a dos quarts d'onze i així podrem assistir a l'espectacle modern de separar els comensals a les onze tocades. Després de sentir les raons d'uns i altres, arribarà el moment de buscar un lloc per dormir. Quan veiem un pis amb els llums tancats, rebentarem la porta i ens hi instal·larem. Amb sort, els propietaris estaran de vacances i tindrem el pis a punt de solfa. Convé portar criatures perquè ens serviran d'aval si tenim cap ensurt. Turisme d'aventura per a la Girona real.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema