Il·lma. i Excma. Sra. S.S. S. (que és com li diuen alguns). Llicenciada en Dret a Valladolid (1994), advocadessa de l'Estat amb el núm. 2 de la promoció de 1999, vostè sap perfectament que no és cap "genovesa" nata sinó, mal li pesi, una simple dona de províncies arribada al carrer Génova. Sap que, per això sol, alguns correligionaris amb més avior la menyspreen. Nascuda a Valladolid (10-VI-1971), arribà al costat del vicepresident Rajoy l'estiu del 2000 com a assessora jurídica, torejà els temes de les vaques boges i el Prestige, i no se n'ha mogut més. Quan Rajoy la designà membre del Comitè Nacional del Programa Electoral el 2004, tenia el carnet del PP nou de trinca. Anava en 19è lloc a la llista per Madrid, però no va prendre possessió de l'escó al Congrés fins que Rato no va dimitir per anar a l'FMI. Designada secretària executiva de Política Autonòmica i Local, la seva tasca consistí a formar part de les comissions del Congrés per redactar les reformes de la majoria d'Estatuts, amb especial interès pel català. És així, oi? El 2005 es casà al Brasil amb José Iván Rosa Vallejo, advocat de l'Estat de la promoció del 1996, que males llengües diuen que l'ha nodrit de vint-i-tants advocats de l'Estat amics per ocupar alts càrrecs (entre els quals, Jaime Pérez Renovales, Miguel Temboury, David Villaverdes, Lourdes Centeno, Isaac SalamaÉ). Un veritable govern a l'ombra que maneja com vol perquè li deuen el càrrec. El marit, ¡ci mancherebbe!, trobà feina a Telefònica, d'on Nicolàs Oriol Enciso, un company de promoció, és director dels Serveis Jurídics.
És cert que Trillo li encomanà el recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut català del 2006, aprovat a les Corts i referendat per la ciutadania? Diputada el 2008, fou portaveu del Congrés. Es va donar a conèixer quan se les tenia amb la vicepresidenta socialista Fernández de la Vega. Des del 2011és vice?presidenta, ministra de la Presidència i porta?veu del Govern, a més de ma?re des del novembre (no s'acollí a cap llicència laboral per maternitat per donar exemple). Vostè és la do?na amb més poder de tota la democràcia, com s'ha dit? Salari? Sense comptar cap sobre d'estranquis, com a vicepresidenta el 2014 li tocaven 73.486 €/any que cal sumar al sou de Diputada de 12.187 €/any. Uns 7.139 € bruts al mes. Entre unes coses i altres, res d'estrany que li sortissin detractors. Li diuen "la jefa". Se l'acusa d'ocupar 10 càrrecs i encara d'haver volgut presidir el Comitè especial de coordinació per a la resposta de la crisi de l'ebola. Són molts càrrecs, no?
També se l'acusa d'imposar la majoria i governar amb el subterfugi dels Reials Decrets Llei, de posar amics al davant de RNE, RTVE (Leopoldo González Echenique, un altre advocat de l'Estat, només aguantà un any a causa de les retallades) i l'agència EFE, de nodrir determinades portes giratòries, de convertir les rodes de premsa dels Consells de Ministres en propaganda del partit, de prendre damunt seu responsabilitats alienes com les del CNI, l'ebola o el cas de l'exministre Ruiz-Gallardón, de no complir la llei de paritat (sobre un total de més de 350 nomenaments més d'un 70% van ser homes), de no tenir ni idea del que hauria de ser un estat plurinacional, pluricultural i plurilingüístic, de donar suport a allò de la "indemnització en diferit" per al senyor Bárcenas (febrer 2013), d'ordenar i manar al seu antull i ...de moltes altres coses. La pitjor: d'emprar el BOE per fer contrabalanç a la seva acèrrima enemiga M. Dolores de Cospedal, secretària general del PP i expresidenta de Castella-la Manxa. Ja veu, que tot i el seu posat de no haver trencat mai cap plat ni cap olla, no la deixen gaire ben parada.
Poques coses l'han esquitxada. No parlarem dels crits que li van dedicar a Lima ni de Jesús Merino, que hauria cobrat diners del 2002 al 2008 (805.300€), procedents d'activitats de les seves empreses vinculades al cas Gürtel. El 2008 vostè l'hauria nomenat membre de la direcció del Grup Parlamentari Popular del Congrés, oi? Cert que no va quedar gaire bé donant suport a la querella de Manos Limpias contra el jutge Garzón per investigar els crims del franquisme, però tampoc en sortí malparada. A més, els periodistes són insaciables. Van gosar demanar-li les condicions del préstec que el 19 de juliol del 2006 li va fer el Banc de Santander (385.000€) per la compra del xalet on viu amb la seva parella -en una bona zona de Madrid-, del qual es declara propietària en un 50%, vist que ja pagava una altra hipoteca de 214.000 € al Banco Pastor per l'habitatge on vivia abans del trasllat amb la seva parella. Els periodistes, ja ho sap, confonem la transparència ben entesa amb els comptes clars!
Sempre ha sabut nedar i guardar la roba. Ha tingut una cura exquisida a separar la parcel·la de la Moncloa (la seva, que manefleja al seu albir) de la parcel·la del Partit (la de Cospedal). Quan els temes de la corrupció els han interpel·lat, ha llençat les pilotes cap a Génova, com si es tractés d'un altre partit. Quan Cospedal la volia de candidata a alcaldessa de Madrid el maig del 2015 assegurant a Rajoy que sols vostè era capaç de conservar l'alcaldia (un elogi enverinat), volia fer carambola: es volia treure del damunt no sols a vostè sinó a la seva mentora política, Esperanza Aguirre. Però Rajoy la necessita per al dia a dia i vostè no tenia cap ganes d'anar a l'alcaldia. Rajoy optà per Aguirre per cremar-la, com de fet s'esdevingué. Quan l'economista Luis Garicano publicà un article al Financial Times en què la sol·licitava com a recanvi de Rajoy, vostè ni es movia. Només feia pinya amb els seus "sorayos" contra els partidaris de la Cospedal, "la Congre?gació Mariana del G-8". Entre els seus enemics del G-8 cal comptar amb els ministres afins a Ana Pastor, de Foment, que visqué molt temps amb l'ai al cor per l'afer de l'AVE de Santiago de Compostel·la. S'hi compten el d'Afers Exteriors, J. M. García-Margallo, el d'Interior, Jorge Fernández Díaz, el de Justícia, Rafael Catalá, el d'Indústria, José M. Soria i la d'Agricultura, Isabel García Tejerina. Implícitament, de la mateixa corda, però menys expansius: Pedro Morenés (Defensa) i Luis de Guindos (Economia). A aquests ministres s'hi uneix Miguel Arias Cañete, comissari europeu. Pedigrí absolut. No se sap de què parlen. Potser fan plans contra Bárcenas, que declarà que ell mateix havia donat en pròpia mà sobres amb diners a Cospedal. No volen cap investigació judicial separada del cas Gürtel contra Cospedal per finançament irregular en la seva campanya a la presidència de Castella-la Manxa del 2007.
Vostè, és clar, es defensa amb els seus "sorayos", entre els quals, Cristóbal Montoro, ministre d'Hisenda, Fátima Báñez (Treball), Alfonso Alonso (Sanitat), Jorge Moragas, cap del gabinet del President i els germans Álvaro i Alberto Nadal, responsable de l'oficina economia de la Moncloa i secretari d'Estat d'Energia i altres secretaris de l'àrea política. Els "Congregacionistes" els acusen a vostès, de tenir la premsa comprada, i de riure's dels lapsus de donya Dolores: "Hemos trabajado mucho para saquear nuestro país". Rajoy ha deixat fer. Sap que el foc creuat entre les dues és una garantia per mantenir la poltrona i està venir-les veure venir. Postser no comptava que la Cospe fos descavalcada de Castella-la Manxa. Núñez Feijoo, ben calladet com vostè, estava preparat per substituir-la, però les Mareas gallegues se'l van endur per davant en les darrers eleccions. Les coses s'han complicat i, encara que vostè, amb la seva cara bonica, es fregui les mans, Rajoy haurà de mantenir un temps més la secretaria del PP a bany maria. Amb el temps i una canya encara la veig pactant amb Albert Rivera.
