Apartir del cinc de setembre tenen l'oportunitat de descobrir a Olot la personalitat de Miquel Plana, un editor de llibres garrotxí que va treballar amb el gruix d'artistes reconeguts del país, fent del llibre una mostra de potència artística, terreny d'unió de la ploma de l'escriptor i la llibertat creativa d'un artista en una simbiosi màgica.
La capital garrotxina, durant la mostra "Miquel Plana. Arquitecte de llibre. 1943-2012" mostrarà més de cent cinquanta volums de l'obra de bibliòfil d'un editor com Plana, que pertany a una estirp estranya, meravellosa i en perill d'extinció, que fa de la seva feina un art. Alguns dels impressors del país, a còpia de reproduir coneixements i tractar amb intel·lectuals, es van convertir, amb el temps, en enciclopèdies vivents: aquest n'és un dels casos més clars. Vegin també el paper del ram en la creació d'associacions sindicals o partits d'àmbit obrerista. Trobaran al Museu de la Garrotxa, a la Capella de Sant Esteve o a la Biblioteca Marià Vayreda, entre d'altres indrets, aquestes petjades creatives, amb visites guiades dels organitzadors de la mostra. Un món sense llibres o sense el llenguatge escrit és un dels malsons dels autors de ciència ficció, perquè a través de l'escriptura fixem els coneixements, i podem pensar en allò que han esbrinat i construït els cervells més privilegiats de la història. Els homes-llibre imaginats per Bradbury, en un futur odiós en què es cremen els llibres, com ja ha passat, ens ensenyen com de valuós i meravellós és un artefacte cultural com el llibre, ni més ni menys que un llibre.
