Amb prou feines hi ha joves espanyols que es matin per llançar-se, de nit i borratxos, des del balcó de l'hotel a la piscina. Això els passa als anglesos i als irlandesos, ens tranquil·litzem, per intranquil·litzar-nos a continuació en veure que, en el que va d'estiu, han mort a Espanya 12 persones en festes taurines populars. Si el balconing és un morir anglès, anar-se'n al toro és un matar-se molt espanyol i ni tan sols cal ser jove o anar massa col·locat per aconseguir-ho. Si els joves anglesos segueixen venint a Espanya a torrar-se maratonianament i a llançar-se a la piscina des de l'habitació de l'hotel durant els propers cent anys també podran al·legar que el balconisme és una bella tradició que les illes britàniques celebren a Espanya i que cal respectar.
Per la sorpresa (immerescuda) que han despertat aquests 12 morts (lamentables) ens hem assabentat que els caps de bestiar de lídia estan bé a la devesa (diuen els antitaurins) o en la sorra de la plaça de toros (segons els taurins) però que el carrer i la plaça del poble són mals llocs perquè caminin solts i desorientats. L'explicació materialista d'aquest augment de morts festius és que -mantingut el negoci de la criança del cap de bestiar brau però reduït el nombre de places obertes on és legal matarlos- els ramaders venen toros grans a celebracions populars que abans compraven vaquetes. O sigui que al balconing espanyol d'anar-se'n al toro, atreure'l i burlar-lo amb mig pet a sobre, entre una multitud, desarmat i sense experiència, s'ha passat de llançar-se a la piscina des del balcó del segon pis a fer-ho des del sisè.
Quan el balconing sigui una respectable tradició centenària en les piscines dels hotels, els joves anglesos demanaran més seguretat per la seva pràctica? La societat culturalment mestissa tindrà toros a la piscina sobre els quals llançar-se des d'un balcó?
