o he trobat el verb al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, però és una acció que fem sovint, especialment en retornar de les vacances. És a dir, posposar tasques rellevants fent-ne passar per davant d'altres de senzilles i, sobretot, agradables.
El mot és més habitual en anglès i normalment sense posar-hi una de les «R» (procastination), tot i que, segons he après a la Viquipèdia, la paraula deriva etimològicament del llatí, significant pro «endavant» i cras «demà». Serveix per denominar un trastorn psicològic present en algunes malalties com ara la depressió. No, no és que sempre que procrastinem ens fallin les neurones de manera que necessitem tractament. És un comportament millorable però no necessàriament malaltís. De fet, passa a molta gent i, si no, fixeu-vos en la quantitat de publicacions (diaris, webs, blogs) que han escrit sobre consells per deixar de procrastinar.
Si algú s'ha sorprès per aquest neologisme, heu de saber que encara us podeu sorprendre més. Com em va passar a mi fa uns mesos. Resulta que a més de procrastinar podem precrastinar! Un article del 2014 a la revista Psychological Science, amb un experiment realitzat a la Universitat Estatal de Pennsylvania, posava de manifest que hi ha persones que porten a terme les tasques abans del que és necessari. Un exemple d'aquest comportament seria estar constantment pendent de respondre als correus electrònics que entren. La conseqüència no és només un malbaratament de recursos sinó també no tenir la feina important feta quan cal. Vaja, el mateix resultat que en la procrastinació.
Doncs ja ho sabeu, ni «pro», ni «pre». Apa, a fer feina (rellevant) s'ha dit.
