La immigració ja és la principal preocupació dels ciutadans europeus. Aquesta és probablement la conclusió més significativa del darrer Eurobaròmetre. Mentre els darrers anys la situació econòmica dominava les inquietuds dels europeus, la crisi migratòria domina ara l'agenda europea. No és sorprenent. La imatge dels immigrants trobats asfixiats al casc d'un vaixell o els cossos de més de 50 persones abandonats en un camió-pastera en una autopista austríaca han deixat les opinions públiques europees en estat de xoc.
El que aquests tràgics successos posen de relleu és que la crisi dels refugiats no és quelcom que succeeixi en un indret llunyà. Està passant a casa nostra. És una autèntica crisi europea que requereix una resposta col·lectiva europea.
La Comissió ja ha posat aquesta resposta europea sobre la taula. Molt abans de la crisi d'aquest estiu, la immigració ja era una prioritat de l'executiu comunitari. De fet, aquesta és la primera vegada que la Comissió té un responsable especialment encarregat d'aquest tema: el grec Dimitris Avramopoulos.
La resposta europea inclou augmentar la nostra presència al mar (la qual cosa ja ha salvat, de fet, milers de vides), la cooperació amb els països d'origen i trànsit, mesures dràstiques contra les xarxes de tràfic, l'aplicació d'un règim comú d'asil de la UE i l'aplicació de mesures de solidaritat amb països de primera línia, com Grècia o Itàlia.
Tanmateix, com el president Juncker ha recordat, "els dramàtics esdeveniments de l'estiu han demostrat que necessitem urgentment posar en pràctica aquesta política comuna d'asil i de refugiats. El que necessitem és assegurar que tots els Estats membres de la UE adoptin les mesures europees ja i posar-les en pràctica de seguida sobre el terreny".
Per la seva banda, la Comissió ja està posant en marxa algunes mesures de solidaritat en diversos àmbits. Per exemple:
1.- Finançament. La Comissió Europea està posant a disposició 7.000 milions d'euros en total sota el Fons d'Asil, Migració i Integració (AMIF), i el Fons de Seguretat Interior (ESF) per fer front a la crisi migratòria i els reptes de seguretat a Europa. A més, hi ha 76.500.000€ disponibles en fons d'emergència sota el AMIF per a la UE per 2014-2015. Itàlia, Espanya i Grècia són els tres principals receptors d'aquests fons en termes absoluts.
2.- Reubicació. El maig de 2015, la Comissió va proposar un mecanisme d'emergència per reubicar 40.000 persones en situació de clara necessitat. Al juliol de 2015, el Consell d'Afers Interiors i Justícia va adoptar una decisió de reubicar 32.256 persones. Els ministres es van comprometre a un acord sobre la distribució de les restants 7.744 persones a finals de 2015.
3.- Ajut en la identificació. En el marc del Programa Europeu sobre Migració, la Comissió ha proposat la creació d'equips per ajudar els Estats membres de primera línia (Grècia i Itàlia en particular) en la identificació, les entrevistes i la recollida de les empremtes dactilars dels immigrants nouvinguts.
4.- Demandes d'asil. L'Agència Europea de Suport a l'Asil (EASO) ajudarà a processar les demandes d'asil amb equips de suport que permetin fer els tràmits el més ràpid possible. Per aquells que no necessiten protecció, Frontex ajudarà els Estats Membres a coordinar el retorn dels immigrants irregulars.
5.- Lluita contra el tràfic de persones. Europol i Eurojust ajudaran a les investigacions per desmantellar les xarxes de trànsit i tràfic de persones. Aquests equips tenen les seves seus a Catània (Sicília, Itàlia) i al Pireu (Grècia).
La llista no és exhaustiva. De fet, el president Juncker presentarà noves propostes legislatives concretes en el seu discurs de l'Estat de la Unió, el 9 de setembre vinent.
Mentrestant, algunes de les mesures proposades per la Comissió ja han trobat suport. Però cal que tota Europa s'hi involucri. El que és més necessari per a tots -inclosos aquells que fins ara hi han mostrat reticències- és que aquesta sigui una política dels 28 Estats membres de la UE.
