Avui són a temps de visitar la 31a edició de la Mostra del Vi de la Denominació d'Origen Empordà, que se celebra a la Rambla de Figueres des de dijous passat. Segurament, La D.O. Empordà es la denominació catalana més consolidada en els darrers anys, per hectàrees cultivades, nombre de bodegues i ressò d'alguns dels seus vins més enllà de les nostres fronteres.
Des dels darrers contraforts de l'Albera, quan mar i muntanya s'abracen en el nord empordanès, de Colera a Cadaqués, terra de vent indomable i vinyes fortes com el paisatge que emmarquen, fins a les bodegues d'aquest paisatge cuidat, que Josep Pla veia com a femení i civilitzat de l'Empordanet; des de l'entorn de cooperatives i vinyaters de la plana amb epicentre a Garriguella o Vilajuïga, fins a clàssics amb nous camins com el cas de Peralada, el vi de la D.O. Empordà viu en plena transformació. Els productors lluiten per una qualitat més gran i un mercat globalitzat on nous actors, com Xile o Austràlia, són cada dia més potents i de més qualitat. Quin impacte tindrà quan la Xina produeixi qualitat en les seves explotacions? Quin horitzó es preveu en un món a on la crisi sigui ja global, i les vendes a fora no compensin la contracció del mercat intern? Alhora, resta pendent més cultura de vi per part de tots nosaltres, pobles mediterranis que hem pujat amb aquesta cultura i que, en canvi, n'hem reduït molt el consum diari, i també a l'hora de sortir i gaudir amb els amics. Recuperem el gust pel vi, pel bon vi.
