L a broma s'ha acabat", va amonestar García Albiol, candidat del PP a les eleccions del proper dia 27, mentre explicava que el seu partit presentarà una proposició urgent de llei per dotar el Tribunal Constitucional, a part de la funció que li és pròpia -judicar si les lleis són constitucionals o no-, la potestat d'executar i sancionar, atribucions fins ara exclusives de la justícia ordinària. La llei no passarà per les comissions del Congrés i del Senat; el TC no tindrà l'obligació de sol·licitar informes previs del CGPJ, del Consells d'Estat i Fiscal; i, per acabar-ho d'adobar, podrà actuar sense escoltar els interessats. Visca la democràcia! El càstig serà una multa de 3.000 a 30.000 € i podrà comportar la suspensió de funcions per a l'infractor. En definitiva, una llei "antiMas", per si fa una declaració unilateral d'independència o, simplement, no fa allò que li manin. Òbviament -va reblar la vicepresidenta del Gobierno, Soraya Sáenz de Santamaría-, els qui obeeixin "no han de témer res". Quina casualitat! Les autoritats deien el mateix en temps del dictador. Deu ser per allò que, de vegades, en política, com amb algunes persones, sembla que no passi el temps.
Queda clar, però, que els autors intel·lectuals de la proposta no estaven de broma. Perquè l'autoritarisme -no pas l'autoritat- mai no fa bromes. Perquè el règim ja tenia mitjans legals per al seu objectiu. Quan es desobeeix una llei -i el PP n'ha desobeïdes moltes, fins i tot de pròpies- vol dir que la cosa no rutlla. Però la solució no és endurir la llei. Polititzar les estructures d'estat que han de jutjar les lleis és, a banda d'un cras error de govern, una greu violació democràtica.
