Cartes

09.09.2015 | 00:00

Caixa o faixa
Francesc A. Picas. la jonquera.
Catalunya té dret a governar-se amb tota personalitat. Sense el control de Madrid. Catalunya vol administrar la pròpia economia, ingressos i despeses, legislar les pròpies lleis, organitzar totes les estructures, carreteres, ferrocarrils, ports, aeroports, combustibles, justícia, i els serveis diversos d'un estat.
Si el Parlament de Madrid accepta reformar la Constitució i reconeix els drets que necessita i exi?geix Catalunya, els catalans podríem col·laborar i enllaçar amb Es?panya. Contràriament, és propi que Catalunya intenti obtenir la independència, de forma democràtica i plebiscitària el 27 de setembre. O caixa o faixa.

Solidaritat i insolidaritat!
Francesc Buixeda Cabré. Santa Pau.
Estem veient les constants onades d'emigrants, que majoritàriament vénen de Síria, i d'altres llocs, sense deixar de banda els africans i magrebins, que principalment vénen al nostre País. Una part del llarg camí fins a terres europees, el fan per mar i per desgrà?cia molts d'ells pateixen naufragis, per les pèssimes condicions en què fan la travessia.
El que ens ha sorprès a tots és la lentitud europea en prendre mesures al respecte, fins a la publica?ció de fotos de menors morts a la platja intentant marxar de la monstruosa guerra que els assetja. Ara Alemanya s'ha erigit en abandera?da per l'acolliment dels sirians, i la resta de països hi va entrant, tot i que en l'àmbit global europeu no s'ha resolt encara res. Bé després de problemes fronterers, que subsisteixen, alguns ja han pogut arribar-hi, on pensen i esperen recu?perar la llibertat.
Abans d'aqueixa arribada multitudinària, s'han anat produint dia a dia, i des de temps immemorial, l'entrada d'emigrants africans, que ho fan travessant l'estret de Gibraltar i altres zones properes, i els posem barreres i entrebancs perquè no arribin al nostre país. Tot i les peticions de les nostres autoritats a Europa, el tema sempre s'ha anat posposant, sense donar-hi solucions.
A Espanya, les comunitats autònomes, ajuntaments, les ONG, i particulars s'estan implicant i col·laborant per atendre l'arribada d'exiliats sirians, i els africans que?, no!, potser perquè no tenen formació ni recursos? Aquí tenim per tant una mostra clara i aclaparadora de la solidaritat i insolidaritat i lentitud europea davant el problema migratori, segons de qui es tracti. Esperem que ara es prenguin mesures efectives i solidàries per a tothom, que potser no passa solament per l'acolliment, sinó també per resoldre entre tots, els problemes a l'origen.

Carta a Felipe González
Chej Ayad Kerrum. sils.
Sr. Felipe González, un ciutadà normal i amb seny és aquell que no barreja la història ni el procés que està vivint Catalunya amb la situació de l'Albània del segle XXI ni l'aventura alemanya i italiana dels anys trenta del segle passat. Quina ignorància,  i poc sentit crític té vostè de tot plegat.
La població de Catalunya és molt més civilitzada que vostè, capaç de respectar la voluntat de la majoria el proper 27 de setembre. Vostè sí que està enganyant els espanyols i les espanyoles amb el seu discurs arcaic i trampós. Anteriorment ja ho va fer amb el poble saharaui, quan va dir que Espanya va fer una mala descolonització del Sàhara, qualificant el Marroc i Mauritània d'estats reaccionaris, i dient que, tant vostè com el seu partit, estan amb la lluita del poble saharaui fins la victòria final. El dret d'autodeterminació dels pobles és un dret reconegut per la legislació internacional.  
Ara mateix, Sr. González, mentre li escrivia aquest carta escoltava la cançó de Mariam Hassan, la cantant saharaui que va perdre la vida a causa d'un càncer el 22 d'agost de l'engiany, la dona que li va dedicar en nom del poble saharaui  una cançó del seu àlbum Espina, una cançó que parlava de les seves promeses incomplertes a favor del l'autodeterminació del Sàhara. El trist de tot això és que vostè va dedicar el seu temps a manipular  alguns estats de l'Amèrica Llatina perquè no reconeguin la República Saharaui, i a vendre armament al Marroc. També va enganyar el Sr. Ahmed El Kaid Saleh, un dirigent valent, estadista i generós del Front Polisario i que va perdre la vida fa poc en els campaments de refugiats saharauis, sense poder tornar al seu país.
Sr. González, no digui que la ciutadania va interpretar les seves paraules perquè no és així. Considerar el procés català injust és un pensament pobre i una postura nazi.

Sarcasme periodístic i debat insultant
JOAN JANOHER I SADURNI. forallac.
Totes les previsions del que podria passar, ja s'han posat en marxa: res ens pot sorprendre del que encara està per venir. Són moltes les maniobres que intenten donar el cop d'efecte i de timó, per fer creure als espa?nyols que Catalunya serà avergo?nyida amb la consulta del proper 27-S. Almenys això és el que volen fer ara, mitjançant, els arguments i propostes de la por, confonent el que representa per a la nostra societat el desenvolupament del procés sobirà, iniciat el 2012.
L'energia i l'esperit de país, fan moure les inquietuds dels que governen, amb l'afany d'aquests per desqualificar les nostres institucions i el president de Catalunya. S'està oferint un missatge als mitjans de comunicació, que n'hi ha per llogar-hi cadires: La nit del dissabte 5 de setembre; dues cadenes privades de TV, com són la Cuatro i la Sexta, emetien un programa de debat, amb participació àmplia de periodistes radicals i malintencionats, en contra del president.
Tanmateix, no vull esplaiar-me en els continguts, ni fer comentaris dels esmentats, com també de representants polítics, contraris a la voluntat ciutadana, i que segons ells: ens guia de manera equivocada al desencís, el Sr. Mas. Cada moment que passa i veiem els sarcasme intolerant d'aquests representants; que es consideren demòcrates, ens ajuden a forjar el camí de cara a la llibertat. Cal dir que si no assolim el que tant desitgem, ho pagarem car, amb els insults de torn.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema