La secessió d'Espanya

13.09.2015 | 00:00
La secessió d'Espanya

David Cameron ha passat fugisser per Madrid a donar la seva mà dreta a l'ultradretà Rajoy. El premier anglès està acollonit perquè no aconsegueix res d'Europa i el 51% ja vol sortir-ne l'any vinent, al referèndum. Tindrà bona companyia, segons ell: Catalunya. No estarem mal avinguts. A més d'anglesos, Suïssa i Noruega. Faltarà Escòcia, que voldrà la secessió per seguir a Europa. Escòcia viu de les subvencions, com l'Espanya monolingue, així que els estatistes de la UE es trobaran amb dos bons pagadors menys -Anglaterra i Catalunya- i dos que tenen la mà foradada -Escòcia i Espanya secessionada.
Les secessions són ben normals. Noruega, Irlanda, Txèquia, per quedar-nos a Europa Occidental, totes al segle vint. Els nous han tingut un gran èxit i quan pateixen una crisi, com Irlanda amb la bombolla, es recuperen molt més ràpid que la centralista Espanya. Les regions també es secessionen pacíficament, a Catalunya i a Europa. El 2015 el Moianès ha votat el 80% ser comarca nova. A Suïssa el Jura es va separar de Berna el 1979. Cap drama tampoc entre municipis. Aquests dies Bellaterra vota la seces?sió de Cerdanyola. A l'Ebre, l'Ampolla ha celebrat 25 anys de divorci del Perelló. Conviuen millor que mai. Quan l'Ampolla arregla un camí El Perelló -més adormit- acaba arreglant-ne la continuació. Quina diferència amb el centralisme. El pont de l'antiga carretera "nacional" bombardejat per Franco segueix sense arreglar. Tot un monument a la incompetència espanyolista molt a prop del monument als Segadors del Perelló. Per cert, al costat hi ha un tram de la Via Augusta romana, impecable dos mil anys després. El federalisme romà mostra més solidesa i persistència que el centralisme incompetent de Madrid.
Suïssa, on visc d'anada i tornada, és un mosaic d'escissions i integracions. El cantó d'Obwalden se separà de Nidwalden el 1418 i segueixen de costat però no ajuntats. Appenzell es dividí en dos cantons el 1597. Basilea ha intentat aquest any recuperar Basel-Land, separat el 1833, i ha rebut carbasses dels votants. Un missatge als altius madrilenys que maltracten Gibraltar i Catalunya. Les unificacions municipals també són molt comunes. El nostre municipi veí de Bauma s'ha ajuntat amb la mítica Sternenberg. Per cert, Bauma ha reinaugurat aquest setembre l'estació de tren de Basilea de 1860 -els ferrocarrils suïssos l'havien conservat com a magatzem- per als trens de vapor que circulen a l'estiu just davant de casa. El cantó de Glarus, d'on ve la família de la meva dona Règula Pfeiffer, ha votat fer de tot el cantó tres municipis.
Secessions i unificacions són ben normals. Texas es va unir voluntàriament a Amèrica, igual que Baviera amb Alemanya, i com a estats associats poden marxar. Els estats no estan fets només d'amenaces a l'espanyola. La Unió Europea s'ha construït, com Suïssa, de pactes votats pels ciutadans. Primer, pactes entre estats, però fa deu anys tenim també la ciutadania europea al marge dels estats. Els catalans ja som, i seguirem, ciutadans europeus. Ni Madrid ni Brussel·les ens en poden expulsar. Si Espa?nya no reconeix abans la secessió, Catalunya no pot ser expulsada d'Europa. Però si Espanya reconeix Catalunya, Anglaterra, Suïssa, tot el món, ens pot reconèixer. La UE la primera perquè tanta escissió serà Espanya com Catalunya i perquè ja som ciutadans europeus.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema