Cartes

Cristina Rodríguez Lladó. GIRONA.

Córrer, caminar, bicicletaÉ totes les opcions són bones. Tothom té el dret de gaudir de la natura i fer esport, però l'incivisme de la gent està convertint la muntanya en autèntics abocadors . Em centraré a la zona del castell de Sant Miquel, però aquest escrit de denúncia és vàlid per a tot el nostre entorn natural. Aquestes últimes setmanes, l'esplanada del castell feia Éfàstic!

No entenc com la gent no és capaç d'emportar-se les deixalles que generen i les deixen tirades per qualsevol lloc o bé amuntegades en un racó, esperant que desapareixin per art de màgia, o potser es pensen que fins allà dalt hi arriba un camió d'escombraries! Ampolles de vidre, llaunes, gots, plàstics, peles de plàtan, de mandarinaÉ un munt de papers del pipiÉ De veritat és tan difícil? Suposa un esforç tan gran baixar la bossa de patates, l'ampolla d'aigua, o els embolcalls de barretes energètiques? A mi m'agrada trobar-me l'entorn net, i si puc, deixar-lo encara més net del que me l'he trobat! Espero que aquest escrit sensibilitzi algun dels lectors i que entre tots fem un xic de pedagogia.

Carta als independentistes

Josep Buixeda Saborido. Girona.

Estimats amics, companys i coneguts independentistes,

Us vull transmetre la meva total admiració i respecte per la vostra perseverança els darrers anys a reivindicar allò que és més que respectable com la dignitat i l'orgull identitari en aspectes tan representatius com la cultura, la llengua i la tradició a Catalunya i que és propietat de tots aquells que ens sentim catalans. Aquests són aspectes que qualsevol persona nascuda o nouvinguda a la nostra terra reconeix, gaudeix i presumeix en molts moments de la seva vida quotidiana en un món tan globalitzat i necessitat del sentiment de pertinença a un origen. Estem tots d'acord que s'ha de respectar i no fer-ne un ús partidista com ha succeït aquests darrers anys i tot sovint al llarg de la història.

Al mateix temps haig de dir que no comparteixo la politització i renda econòmica que se li ha tret per totes les bandes a aquests sentiments tan identitaris de qualsevol de nosaltres. Les formes emotives en què s'ha forçat a la societat civil catalana a formar part activa de conflictes econòmics i polítics, pot posar en risc una convivència més que estimada per tots nosaltres.

Més enllà del que pugui passar el proper dia 27 setembre, caldrà demanar i exigir, sigui quin sigui el bàndol que governi la nostra terra, que tingui present que Catalunya som tots i no només aquells que guanyin. Respectaré i acceptaré com a bon demòcrata els resultats de les urnes, tant per allò que per a mi pot ser el més convenient com pel que vosaltres heu reivindicat de forma pacífica i exemplar aquests darrers anys.

Us agraeixo per avançat el respecte que em tindreu a mi i a tots aquells que pensem que és possible estimar per igual Catalunya i Espanya.

Sra. alcaldessa, passegi pels carrers d'Anglès

Menel Moreno Moreno. Anglès.

Sóc un veí d'Anglès de tota la vida i mai el poble havia estat tan mancat de manteniments de carrers i places com aquests últims dies. Passegi's per la plaça dels Horts i veurà els cavallets de la mainada fets malbé, socs als carrers de la plaça que cada dia que passa es fan més grossos, el nostre torrent que toca a la plaça s'ha convertit en urinari municipal a l'aire lliure.

Can Siscot sembla la deixalleria municipal. El mateix passa a la plaça del Mercat, molts dels nostres carrers plens d'herbes. Tingueu cura al passeig de l'estació, transitat per molta gent. No sé si correspon al carril bici netejar-ho, però l'arbrat està cridant un manteniment, i no parlem dels cementiris, sobretot l'antic.

Si vol, senyora alcaldessa, li mostraré de primera mà alguns d'aquests llocs del nostre poble.

L'entusiasme i l'emoció, estigui també a les urnes

JOAN JANOHER I SADURNÍ. VULPELLAC.

Francament, la Diada va resulta emotivament parlant molt esperançadora, només vull fer esmena, de que si de veritat la participació ha estat amb xifres reals més que positiva. Ens podem congratular d'haver viscut la via com mai s'havia vist, per l'organització i desplegament cívic, que ha impressionat una vegada més, a tota l'opinió mundial. Almenys l'organigrama tècnic d'encert, ha sigut total, demostrant com sempre, una capacitat de mobilització fantàstica

De ben segur i com s'ha desenvolupat l'esforç assolit pel nostre poble, hauria de fer pensar als mateixos ciutadans, que tot això ha de raure en assolir el compromís adient, hom quasi 2.000.000 de persones, sense comptar els curiosos que no hi participaven. Visquessin un moment eufòric, per escriure una pàgina molt important com també reivindicativa, del país que volem forjar. No podem caure al desencís més prioritari, cal que predomini l'entusiasme col·lectiu del Sí.

No només és una proposta social, no hem d'oblidar el que ens hi juguem: per això, ara una majoria de partits vinguts d'arreu, amb altres idees partidistes, vulguin desviar el sentit emotiu del pas aconseguit, doncs només tenim un camí.

Així és, caldrà aprofitar les urnes amb l'enteresa més prudent com necessària, per arribar al convenciment que volem un Estat. Sentirem molta demagògia contrària a la ?voluntat del poble, però, només nosaltres tenim el vistiplau, a les urnes.