L'endemà

Lluís Torner i Callicó. Girona.

L'endemà, segons el diccionari, és el dia que segueix a aquell del qual es parla, per tant, avui, 28 de setembre, parlem del que va esde?venir ahir, el 27, i per aquells que, a part de tenir una edat, no som po?litòlegs, sentint cadascun dels caps dels partits o grups, que es presentaven a les eleccions, ens trobem immersos en un gram embolic. Vots, escons, plebiscit o no, independència i/o dret a decidir, guanyadors o perdedors, etc. Per als que no hi entenem ens va semblar que la cosa hauria d'estar molt clara, que els vencedors són el grup de Junts pel Sí, i que el president hauria de ser l'Artur Mas. Doncs, no! Resulta que hi ha els que no ho veuen així, dient que en no haver tingut majoria de vots, sinó tan sols d'escons, no es poden considerar guanyadors, afegint-hi que han fallat en la seva pretensió. Però, a més, pel que fa al nomenament de president, uns diuen que no el votaran, que no en volen saber res, i uns altres reblen el clau, dient que, a més, ha de dimitir.

Això darrer encara ho entenem menys, aquests que, a part de criticar-lo, no el volen, no saben valorar tot el que ha estat fent el Sr. Mas? No tenen en compte tots els compromisos i la responsabilitat que ha assumit i mantingut, d'acord amb el que una gran majoria, encapçalada per les valentes capdavanteres d'ANC i Omnium, demanaven? S'obliden que la seva enteresa li ha valgut una greu imputació, a la que es veié afectat, juntament amb dos membres més del seu partit, per haver tirat endavant les votacions del 9 N, i que li pot comportar una important penalització? Si és així, som molts els que, a part de no entendre-ho, l'únic que els podem dir, als que no saben veure-ho, és que s'ho repensin, però, mentrestant, tot i que sense cap mena de rancúnia, els diem: Amb nosaltres, que no hi comptin.

De ben segur molts pensaran diferent, ho entenem, això és la democràcia; nosaltres, tan sols, ens limitem a manifestar allò que bonament pensem, sense voler ofendre a ningú, això que quedi clar.

Privats i sanitat

MARTA MESTRES BURÉS. girona.

Estic totalment d'acord amb la Sra. Martí quan afirma que la sanitat privada, especialment la de Girona, ha esdevingut amb el temps un servei caduc. Hom sap que la majoria que s'ho pot pagar, a la més mínima se'n va a Barcelona, doncs aquí tenim un nivell d'atenció en tots els sentits que deixa molt que desitjar. I estic parlant que d'una visita de pocs minuts te'n fan pagar 120 € tranquilament. Tant pel que fa a les consultes com per les proves diagnòstiques, tots plegats efectivament van grassos i segurament també molt cremats per les mútues. Ens han posat a tots en el mateix sac, el de la indiferència i la manca d'excel·lència profesional. Per no parlar de l'eterna rutina de fer-te esperar més del que seria aceptable, una mala praxi que cal eradicar i denun?ciar. S'han fet amos del temps dels pacients, han convertit un gran abús en rutina només pel seu propi benefici. I a sobre, la realitat és que tenim l'impressió, a tenor de resulats propis contrastables i també de l'entorn, que s'han quedat enderrerits tant en el tracte com en els resultats. Posats a fer doncs, tornarem a la Seguretat Social, que és d'on no havíem de deixat d'anar-hi mai, doncs l'hem estat pagant durant tota la vida.

Després del 27-S

Josep M. Loste i Romero. portbou.

Hem guanyat, JxSí ha guanyat, però... Per guanyar bé un referèndum ens manquen vots. Una part important d'aquests vots que ens han faltat els tenim en els catalans a l'estranger que no han pogut votar per culpa de la negligència de la infraestructura administrativa de l'Estat espanyol a l'exterior. De tota manera, encara ens cal treballar més dur per tal d'aconseguir més suports de gent que, per altra banda, serien els més beneficiats en un Estat català independent. Hem guanyat, però cal fer autocrítica i veure perquè no hem acabat reblar el clau. Cal, des d'avui mateix, revisar l'estratègia a seguir, especialment, en poblacions i sectors socials, en què el vincle sentimental amb l'Espanya de matriu castellana és molt important. Hem de reforçar la idea que el projecte independentista és -per damunt de tot- obert, modernitzador, inclusiu i regeneracionista.