Cartes

01.10.2015 | 06:30

Tenim un gran president que es diu Artur
irene grau. cassà de la selva.
La justícia en ocasions és com l´amor, cec, i de vegades invisible. Sembla mentida que per organitzar una consulta simbòlica sobre la independència, el 9 de novembre de 2014, prohibida pel Tribunal Constitucional, la cosa es desbordi de tal manera que pugui portar conseqüències greus a aquestes persones que un dia van decidir escoltar la veu del poble, com ha de ser.
Per segons què i per segons qui, de seguida actua la justícia, ara és temps d´imputar aquells que un dia van desobeir. No és just, però aquest país funciona així, sobretot quan no se sap perdre amb elegància, però mana qui mana, i aquests que manen no saben escoltar, perquè si dialoguessin potser no s´hauria arribat fins aquí.
És evident que no tots els éssers humans sentim, desitgem, volem el mateix i hem de respectar els pensaments lliures de cadascú, sense acusar ni assenyalar ni insultar qualsevol persona perquè pensi diferent, però sembla ser que no funciona així.
Som molts i molts els que volem la independència del nostre país i així s´ha demostrat, ara ens queda esperar que el resultat final de tot plegat ens porti pel bon camí, el de la llibertat i sobretot no deixar de lluitar, encara que el camí sigui llarg!

Esperança electoral agredolça
joan janoher i sadurni. vulpellac.
Més d´un es deu haver sorprès dels resultats obtinguts a les urnes, però no podem donar-lo per dolents, almenys pel que fa a perseguir el reconeixement d´una voluntat institucional.
Bé mereix una anàlisi, tant prudent com positiva, a l´hora de voler continuar endavant. No cal desencisar-se per no haver arribat amb escreix a superar el 50%, que és una xifra minsa per tapar les vergonyes dels impulsors del independentisme català, per no entrar en raonament de sensatesa política.
Per altra banda, què ha passat amb el vots dels nostres emigrants a l´estranger? No tenim una estadística clara de la seva valoració numèrica, demostrant un cop més que el govern espanyol els ha manipulat, com també ara és destapa la imputació de desobediència al 9-N, exigint la compareixença al President Mas als tribunals ordinaris; això és un clar desafiament de poder per esclafar els resultats electorals després de dos dies de les eleccions plebiscitàries i defugint de la democràcia.
També la desfeta entre CDC i UDC ha estat una de les claus que han minvat la majoria necessària escaient de l´escrutini final, ja que els vots perduts i obtinguts per aquesta formació el 2012 han posat en solfa la manca de força unitària per sumar.
No és el moment de recórrer als tòpics, tenim el que correspon, i caldrà transmetre a la CUP el compromís de donar suport al que pregonaven, en pro d´una Catalunya independent. Només així ho aconseguirem.

Espanya ens manipula
Jordi Pausas. París.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha imputat el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, per un presumpte delicte de desobediència pel seu paper en la celebració de la consulta sobiranista alternativa –amb les urnes de cartró– del 9 de novembre del 2014. Mas haurà de declarar el 15 d´octubre a la Sala Penal del TSJC, data que coincideix –mireu si fan bé les coses a Madrid!– amb la data de l´afusellament del president Lluís Companys...
Aquesta abracadabrant notícia, em fa recordar els fets del Palau de la Música, produïts el 19 de maig del 1960 –centenari del naixement de Joan Maragall– en què es prohibí cantar El Cant de la Senyera, el bell i vibrant himne expressament dedicat als cantaires de l´Orfeó –que musicà Lluís Millet amb lletra de Joan Maragall. Assabentat prèviament Jordi Pujol de la notícia, l´aprofità per tal de promocionar-se com a polític –la dreta, al revés de les esquerres, no tenia herois ni màrtirs.
I per aquest fet, Pujol –mireu si en saben de mitificar!– va ser sotmès a un Consell de Guerra i condemnat a la presó pel fet de declarar-se responsable del repartiment de les octavetes amb la lletra de l´himne de l´orfeó, tot i que ell era a casa durant el concert, en què la policia hi repartí unes quantes garrotades als que eren al galliner. Les dretes espanyoles –les raons són òbvies– sempre afavoriran les dretes catalanes, amb les quals històricament els uneixen múltiples interessos. És per això que faran tots els papers de l´auca per tal d´impedir que Catalunya sigui governada per les esquerres. La República Catalana els treu de polleguera.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema