nze milions de vehicles del grup Volkswagen tenen motors dièsel que contaminen 40 vegades més del que l'empresa certifica. No és per una avaria nyap sinó per la finor virguera d'un software dissenyat per enganyar el software que mesura les emissions. La pluralitat informativa del programari no para de créixer. Així com a la informació s'hi afegeix contrainformació per neutralitzar-la, al software se li pot afegir malware amb la mateixa finalitat. El que passa amb els mitjans de comunicació tòxics succeeix també amb els mitjans de contaminació. El tub d'escapament té la seva pròpia oficina de premsa que dóna la seva versió dels fets. Aquesta varietat de malware (software maliciós) era coneguda des del 2007. Des del 2010, la UE sabia que aquests motors contaminaven més del que es declarava. El Govern alemany n'estava assabentat des del juliol passat. L'Agència de Protecció Mediambiental nord-americana, que va funcionar amb un reprís de motor de gasolina, ho va denunciar fa uns dies i els ha deixat enrere a tots.

"L'hem cagat completament", va declarar el cap de Volkswagen als Estats Units amb llenguatge propi d'un tub d'escapament. Han embrutit més que si s'haguessin cagat per complet però no és la merda a l'atmosfera la raó del lament, sinó que els hagin enxampat en trànsit intestinal. L'explicació que es dóna a aquesta incontinència de gasos tòxics i aigües grans no és la colitis, sinó la cobdícia. Hi ha més acord sobre el que té de malaltia la colitis que sobre l'anormalitat danyosa de la cobdícia. El liberalisme considera la cobdícia un motor per seguir avançant sense sistema de frenada, motiu pel qual va cometent atropellaments i, de tant en tant, surt de la carretera donant voltes de campana.

Volkswagen, que tenia la fama de l'enginyeria perfecta, ha creat una metàfora exacta: la cobdícia és un motor dièsel que contamina 40 vegades més del permès.