Els diputats de la CUP són imprescindibles per investir Artur Mas com a president de la Generalitat. Tothom ho sap per la qual cosa les pressions que reben els antisistema no són poques. De moment, ja han decidit no dir res a la premsa fins que els d'Antonio Baños tinguin una decisió presa. Sort que els de la CUP parlaven de transparència i llums i taquígrafs... i a les primeres de canvi ja esgrimeixen opacitat. Veurem què fan després d'haver-se passat tota la campanya electoral negant el pa i l'aigua a l'actual president, a qui acusaven de ser el protagonista de les retalla?des i de corrupte per allò del 3%.

De totes maneres, que un líder de Convergència depengui de la CUP és per llogar-hi cadires. Però des de fa uns mesos la ideologia pesa poc en les formacions catalanes i tenim un ventall de personatges que difícilment es poden entendre en una gestió política amb un mínim de coherència.

Independentment d'això, hom hauria d'interrogar-se si en aquest camí cap a Ítaca, el país està en condicions de perdre Artur Mas. Sense ell, no s'hauria arribat tan lluny, per molt que la resta de partits s'ho haguessin proposat. I la prova és que a Madrid el tenen per una bèstia negra. Fins i tot destacats dirigents del PP estarien disposats a inhabilitar-lo si calgués. El Govern central no n'encerta ni una. Són incapaços de donar respos?tes polítiques al repte plantejat per una gran part de la ciutadania catalana. El ministre Rafael Catalá es pensa que imputant el president frenarà les aspiracions indepen?dentistes, la qual cosa és d'una miopia política que pràcticament l'inhabilita per a un càrrec tan trascendent com el de responsable de Justícia.

Mas en aquest espinós camí ha perdut la federació de CiU, té Convergència immersa en una gran crisi, no arriba a la trentena d'escons al Parlament i avui ni depèn d'ell mateix ni pot pensar en un govern monocolor com en els darrers anys. Fins i tot aquells que discrepen de la seva manera de fer, haurien de reconèixer que en la recta final del procés -en campanya, parlaven de divuit mesos- l'actual president no en pot restar al marge, malgrat que la desaparició de Mas suposaria un autèntic terratrèmol a les files convergents , que en aquests moments no tenen recanvi i segur que ERC en seria la gran beneficiada.

Avui s'ignora què farà la CUP, però el país no està en condicions de perdre temps. El Govern català en funcions necessita una remodelació de cap a peus. No serà fàcil la cohabitació de convergents, republicans i la resta d'actors, però es necessiten cares noves que siguin capaces d'il·lusionar la ciutadania i administrar el dia a dia.

S'enceta una nova etapa i es fa imprescindible jubilar alguns noms que des de fa més de vint anys han viscut en un cotxe oficial. Els propers mesos seran moguts i de moment qui té la darrera paraula és la CUP. Per tant, fora corbates i que la senyora Helena Rakòsnik comenci a preparar unes quantes samarretes amb missatges antisistema per al seu marit o contràriament haurà de començar a consultar preus d'avió als Estats Units o al Canadà. Qui ho havia de dir!