Urgeix millorar l'alimentació dels nostres fills

06.10.2015 | 08:55
Urgeix millorar l'alimentació dels nostres fills

Saciar la gana és un fet biològic, però alimentar-se correctament és un fet educable fonamental en el desenvolupament dels nostres infants. Faig aquesta afirmació amb motiu de les alarmants dades publicades recentment pel Departament de Benestar Social de la Generalitat, segons les quals 11.537 infants i adolescents gironins tenen dificultats per fer tres àpats al dia. A més, la incidència del sobrepès i de l'obesitat infantil al nostre país va ser, el 2012, d'un 28,3% entre els infants de 3 a 12 anys. Urgeix, per tant, una presa de consciència de la necessitat d'alimentar-nos correctament, especialment els nens i nenes, en ple desenvolupament físic i intel·lectual.

L'inici del curs escolar, amb la logística i l'organització diària que suposa per a les famílies, és un moment idoni per parar atenció en els hàbits alimentaris dels nostres nens i nenes. L'escola és una institució que juga un paper clau en l'educació alimentària dels infants. Entre l'escola i a casa, l'estudiant hauria de fer de 3 a 5 àpats i haurien de ser suficients i equilibrats.

Suficients, per garantir que el nen o la nena pugui desenvolupar de forma adequada l'activitat física i mental exigida al llarg del dia, i equilibrats, per incloure els 5 grups d'aliments de la piràmide alimentària. Que una dieta sigui equilibrada implica que inclogui una mica de tot i eviti els excessos. Ha d'incloure verdures, fruites i cereals (pa, arròs, pasta) de forma predominant i també llegums com a aliments importants. Les carns blanques d'aviram i el conill han de predominar sobre les vermelles, de vedella, xai o porc, que seran de consum ocasional. El peix de tot tipus és molt recomanable i en tenim molta tradició. Cal tenir en compte l'alt contingut en mercuri d'alguns peixos, com l'halibut, el peix espasa o la tonyina. El seu consum ha de ser, doncs, variat i, en aquestes espècies, caldria reduir-ne el consum a 1-2 cops al mes, sobretot en mainada petita. Els làctics (llet, formatge, iogurts) enters o semis no poden faltar. Les begudes ensucrades, amb gas o sense, han de ser evitades o molt ocasionals i no han d'estar associades ni als àpats ni al lleure de les nostres criatures.

És aconsellable, també, que els aliments siguin de proximitat per assegurar-nos globalment la màxima qualitat. Tot plegat, embolcallat, amb les possibilitats de cada família, de tractar d'aplicar la filosofia slow food, consistent en un consum conscient, lluny de la pressa i de l'estrès. La pràctica d'un o dos àpats diaris en família disminueix la incidència de trastorns alimentaris com l'anorèxia o la bulímia en els nostres joves.
Hi ha un encès debat, en cercles familiars i científics, sobre la qualitat dels aliments per les conseqüències negatives per l'organisme de les substàncies químiques que la majoria contenen. L'estil de vida actual ens porta a consumir aliments amb conservants, additius i compostos químics, que per norma general i amb quantitats adequades, no tenen efectes adversos sobre la nostra salut, però tampoc podem obviar la toxicitat derivada dels materials en contacte amb els aliments que són emmagatzemats, congelats i escalfats. D'una banda, els ftalats i els fenols són substàncies àmpliament utilitzades per donar suavitat i flexibilitat en la fabricació de plàstics i actualment hi ha nombrosos estudis fiables que associen aquests components, per exemple, a alteracions amb la fertilitat i en l'aparell reproductor d'animals i humans. De l'altra, podem trobar quantitats molt petites de diferents tipus de tòxics, com dioxines o pesticides, en productes processats, envasats o que no han estat degudament rentats.

A resultes d'aquesta realitat, el 2010, la Unió Europea va prohibir l'ús del bisfenol-A en els biberons infantils al detectar la presència de ftalats en els plàstics utilitzats. Aquests mateixos tòxics es poden acumular a la llet materna, motiu pel qual és aconsellable que les dones en aquesta fase tinguin una cura especial, evitant un alt consum d'aliments processats.

La tecnologia alimentària és un esglaó indispensable de la societat moderna. Però seria aconsellable assegurar els controls de qualitat i prendre consciència tots, productor i consumidor, dels riscos inherents al consum alimentari modern. Els nostres ancestres prehistòrics menjaven sa perquè s'alimentaven directament del que la natura els proveïa i vivien uns 35-40 anys. La nostra esperança de vida és considerablement superior gràcies, en gran part, a la millora en la conservació dels aliments, en la potabilització de l'aigua i en la lluita contra els virus i bacteris, a través de la vacunació. La societat actual ja ha interioritzat l'aforisme d'Hipòcrates que deia "que el teu aliment sigui la teva medicina i que la teva medicina sigui el teu aliment". Ara falta saber triar els aliments en aquest mar d'oportunitats i necessitats que trobem.

Per tot plegat, els professionals recomanem consumir més productes de proximitat, gens o poc processats i créixer i transmetre als nostres fills una filosofia de vida activa, física i mental.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema