Cartes

09.10.2015 | 06:30

Henning Mankell
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE. TORROELLA DE MONTGRÍ.
Henning Mankell acaba de morir als 67 anys a causa del càncer que patia. Em queda ara el seu últim llibre per llegir, Arenes movedisses, i tota una obra literària per rellegir. Érem molts els qui esperàvem amb un interès avançat i del tot ja lliurat cada un dels seus nous llibres. Molts seguíem des de fa molts anys el seu personatge Wallander; tant que ja l´havíem fet nostre fins a conèixer-lo gairebé com un de casa. Molts de nosaltres ens hi sentíem identificats en més d´un aspecte. Des de fa anys als meus alumnes d´institut els he anat recomanant la seva lectura i he de dir que amb èxit.
A banda de ser un escriptor reconegut tant al seu país com a fora, ja que estava traduït a moltes llengües, destacava pel seu vessant humanitari. Vivia entre Suècia i Sud-àfrica. D´aquest últim país li preocupava i lluitava contra la pobresa econòmica i cultural. De les pàgines dels seus llibres es desprèn l´afany per entendre els diferents caràcters humans i culturals.
Vaig saber, com molts, d´aquest seu humanisme compromès quan es va informar que viatjava amb un dels vaixells que formaven part de la Flota de la Llibertat que portava ajuda humanitària a Gaza l´any 2010. Les tropes israelianes van atacar els sis vaixells. Hi van morir 16 persones de les 750 que viatjaven per poder fer arribar materials de construcció i medecines. En aquesta flota, a més d´anar Mankell i la seva dona, també anava la Nobel de la Pau Mairead Corrigan Maguire, i alguns parlamentaris europeus. Israel va justificar l´atac dient que els activistes tenien armes. L´escriptor va dir que l´única que hi havia al seu vaixell era la seva maquineta d´afaitar.

Els articles del diari
joan enric carreras mercader. bellcaire d´empordà.
M´agrada llegir els articles d´opinió i també les notícies en general, crec que és una fórmula de millorar els meus coneixements. Avui, dia 7, he pogut llegir un molt excel·lent article de l´Helena Boadas sobre la forma de l´engany «legal» en la venda a domicili, on ens explica la fórmula d´alguns venedors per «entabanar» sobretot a la gent gran, excel·lent l´article per llegir-lo aquest «embaucadors» que després es creuen els «millors», i per què no, han de llegir-lo sobretot els mal anomenats «empresaris» que es munten aquests «xiringuitos».
L´altre tema que també m´ha agradat llegir ha estat la notícia donada per Oriol Puig des de Quart, on ens ha fet saber que un grup japonès ha comprat Bicentury, i en tota l´explicació donada des del seu naixement fins al dia d´avui molt documentada, penso que ha ­oblidat que també hi va entrar en joc Nutricer, una empresa nascuda a la Bisbal.
Però el que més m´ha provocat l´atenció ha estat amb la manera que ens ho ha explicat, com l´amic emprenedor de Banyoles va obtenir uns guanys estratosfèrics (segóns ell, clar). Espero que aquesta notícia no la pugui haver llegit «algun amic» de la nostra estimada Hisenda, i faci les respectives «comprovacions» dels milionaris guanys en la plusvàlua (en la forma que ho explica sembla que sigui així) i els que realment van ser, moltes vegades no s´explica que la venda ha sigut obligada per alguna necessitat, on aquests anomenats guanys no existeixen. Bé, espero que tot sigui per millorar el nostre petit país.

Tindrem procès
i president?
francesc buixeda cabré. girona.
Després d´un llarg període de precampanya i campanya pròpiament dita, han tingut lloc els comicis del 27 de setembre. Ha estat una espera molt llarga que indirectament ha provocat enfrontaments entre els partidaris del Sí i els del No, sense que fins ara s´hagi fracturat la convivència, però sí tensa.
Aquests comicis políticament es varen assenyalar com a plebiscitaris, en substitució de la consulta del 9 de novembre, malgrat tot ara solament es considera el resultat del nombre de diputats electes, i els vots pel Sí no han arribat ni al 50%.
Per obtenir una majoria absoluta del Sí, en principi estan obligats a pactar, per afinitat, la candidatura Junts pel Sí i la de la CUP, així com per investir el nou president de la Generalitat, han iniciat converses, però el president d´ERC en les serves darreres intervencions ha manifestat que és prioritari el procés d´independència i que no s´ha de donar publicitat a les negociacions, ja que la presidència està en un altre nivell.
Amb el bullit d´anades i vingudes, de si és blanc, gris o negre, si el president que havia de ser ara sembla no ésser del tot segur, ens està posant altre cop neguitosos, perquè tot i ser o no favorables a la independència de Catalunya, estem veient incertesa, dubtes i precipitació, fins i tot ara per formar govern. Què faran quan s´hagi d´iniciat verdaderament el procés? On hauran de lluitar dia a dia amb els entrebancs que sens dubte els posarà l´Estat?
Us demanem decisions precises i concretes, posant clarament sobre la taula, si se segueix per al procés, sigui com sigui, malgrat les previsibles dificultats i saber les conseqüències que segur haurà de suportar la ciutadania, que per cert, encara no les heu quantificat, valorat, ni clarificat. Cal governar amb empenta o desistir en l´obstinació.

La família es regeix per l´ésser,
no pel tenir
LluÍs Esquena Romaguera. Torroella de Montgrí .
Sens dubte el matrimoni i família és un dels grans temes del nostre temps essencial per al futur. Perquè no sempre l´estima teòrica va acompanyada de la indispensable coherència pràctica. Ho pensava fa uns dies, en llegir la informació sobre un sondeig d´opinió realitzat en la primera setmana de juny sobre «Valors socials i polítics a Catalunya». Mentre cauen en picat altres aspectes decisius per a la vida pública, segons aquesta enquesta, per al 87,5% dels ciutadans la família és molt important en la seva vida, i per a un 12% més, una cosa bastant important. Es pot concloure que per al 99,5% dels catalans és la seva primera prioritat.
Sens dubte, en aquests temps de crisi econòmica i social, si no s´ha produït una autèntica subversió ha estat gràcies al matalàs de tantes llars generoses. Tot i que no es regeixin per criteris intel·lectuals, viuen de fet la realitat que en la família compta l´ésser, no el tenir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema