Adiferència de la majoria de partits, la CUP és coherent i sincera. No ha amagat mai els seus postulats, idees i projectes, que per als seus són vitals. Quan li ha tocat fer d'oposició, ja sigui al Parlament o en ajuntaments, ho ha fet conscient de la tasca que els electors li han encomanat. Allà on li han dit que havia de governar, ho ha fet, i en alguns llocs que conec ha acabat convencent fins i tot aquells que tota la vida havien votat dretes. Ara està en un moment crucial. Els seus membres es debaten entre continuar essent fidels a ells mateixos i a les seves promeses electorals o fer un passet més (petit) cap a un dels seus objectius bàsics; la independència. Però també saben, i ho han dit, que amb el suport actual no n'hi ha prou per a la sobirania. Saben que encara falta un cert temps i que quan una nova generació pugui votar, la fita no estarà tan lluny. I així arribem al moment actual. Què farà la CUP? Crec que demanarà allò que ningú pot acceptar perquè li diguin que no. Si la CUP diu sí i cau a les urpes de Junts, de Mas o de CDC, està perduda i la feina feta fins ara no li haurà servit de res.
