Junts pel sí dona l'oportunitat a les CUP de donar una lliçó de coherència i d'estar al servei del públic, sobretot per contrast amb la seva actitud. Fins a les 20 hores del 27-S, No tenien cap importància ni el balanç governamental, ni el programa ni el govern. Sols el procés, la independència. A partir de les vuit del vespre del 27, cau el teló: si Mas no és president, "el procés" descarrila. Si fins el 27 era el poble qui impulsava i marcava el camí cap a la independència, a partir del 28, si no hi ha Artur Mas a la presidència de la Generalitat, tot és inviable, tot és temps perdut. Les CUP diuen el mateix ara que en campanya; les CUP, amb els seus actes, no mostren cap ambició personal ni col·lectiva que no sigui fer el que s'han compromès a fer.

Però sota la retòrica, si els llegiu bé, es conformen amb focs d'artifici i, a canvi, "tindran alçada de mires" i no sé què més. O sigui, se senten pagats amb paraules i gestos. Un d'ells pot ser el boicot a Catalunya de les eleccions del 20 de desembre. Molta fressa, més pressió a l'olla social, però de desafiar la legalitat, res. Una vegada investit president, Mas farà el que li semblarà més convenient. Perquè el seu full de ruta és clar: qui dies passa, anys empeny. S'ha abraçat a l'independentisme per romandre al poder. Per sobreviure ell i les restes de CDC. Creant una mena de Moviment Nacional on reencarnar-se i on ERC li fa de crossa. Les CUP acabaran essent els tontos útils. Entre altres coses, perquè no aguantaran ni el festeig ni la pressió. Són pocs a tot Catalunya i la majoria són persones qualificades. No costarà tant assolir la plena ocupació de la seva gent.

Una altra reflexió neix tot recordant Salvador Espriu. Quina llàstima que ningú el recordi en aquests moments: "A vegades és necessari i forçós// que un home mori per un poble,// però mai ha de morir tot un poble// per un home sol".