Fa pocs dies, una gran superfície posava a la venda una panificadora a bon preu. Cada any hi ha cops de colze per aconseguir-la. Aigua, farina, llevat, una mica de sal. Si et fas el teu propi pa, tens la satisfacció d'obtenir un producte personal, únic: com més temps el deixes fermentar, més bo és. És un procés que vol temps, però que s'ho val. Cada vegada més reconeixem i ens atrevim a crear un producte nosaltres mateixos.
En un restaurant gironí, et duen l'oli extra verge de Pau, a l'Empordà; el vinagre, tan gustós, de Xerès. El detall del bon oli es repeteix a molts dels nostres restaurants, que associen qualitat amb territori i amb productes excel·lents. Que et reserven una bona experiència. Avui, quan el món és més petit que mai, i un tractat de lliure comerç amb Amèrica ens reserva la invasió d'aliments tractats genèticament (farem realitat les pel·lícules amb aranyes gegants i mutacions fantàstiques?), els productes delicatessen et parlen d'un món a velocitat més lenta, més saborós i personal. I no sempre associat a un preu molt més car.
Vegin els aprenents de pastisser. Hi ha un pastisser afeccionat que, armat de paciència, es crea ell mateix les seves meravelles. Pastissos que són cops de colesterol, no ho negarem, però tan bons! I què me'n diuen, dels pagesos urbans, que han après que tornant a la terra, a elaborar les seves tomates fresques i gustoses, recuperen el saber ancestral dels seus avis, que eren de pagès i tenien molt més contacte amb la natura i el paisatge que nosaltres? Darrere d'allò que fas tu mateix, hi ha un petit secret de felicitat, d'èxit i satisfacció personal.
