L'alcaldessa Marta Felip ha tornat a demostrar el seu menyspreu absolut cap a la creació artística. Poc satisfeta amb haver desmantellat el Museu de l'Empordà, la setmana passada va censurar l'obra Ideologies oscil·latòries, de Núria Güell i Levi Orta. I es va quedar tan ampla, justificant-se amb una nota burocràtica i grisa que apel·lava al sentit comú.
La trista actuació de Felip, un altre cop, ha projectat el nom de Figueres per tertúlies i noticiaris carregat de connotacions negatives. Tot gràcies a una concepció estreta que no entén que l'art, sigui clàssic o contemporani, no s'ha de limitar a produir objectes bells. L'art també té la funció d'incomodar, provocar debats i moure'ns a la reflexió. Just el que pretén el festival Ingràvid.
Els artistes tenen el dret inalienable d'expressar-se com vulguin. I el dia que l'alcaldessa, tota cofoia, es torni a omplir la boqueta amb el nom de Dalí, que algú li recordi que el pintor va defensar aquest dret tan necessari el 1939, quan els responsables dels magatzems Bonwit Teller, de Nova York, li van alterar (censurar) un muntatge que li havien encarregat. Mentre provava de restaurar-lo, Dalí es va carregar el vidre de l'aparador i va acabar detingut.
El nostre artista més universal, per cert, va tenir problemes quan va incloure les figures de Lenin i Hitler en algun quadre. També va pintar algun retrat de Franco. I la foto de Joan Carles I està incorporada al Teatre-Museu. Totes aquestes peces, que potser a algú li poden resultar incòmodes, les considerem obres d'art. Suposo que Marta censuradora Felip també.
