Alguns de la casta i el seu entorn especulen sobre la repetició d'un cicle històric en què, quan la burgesia perifèrica s'enfrontava a l'Estat, l'esquerra social i revolucionària guanyava el carrer. I la burgesia demanava socors, amb pronunciamiento o cop d'estat pel mig.

No tornarà a passar. És l'ampla classe mitjana actual, que no existia fa 50 anys, la que s'enfronta a l'Estat. És una pime que ven al mercat català o exporta. És una classe obrera que no pretén la revolució, només, justícia. I és un Estat que ja no pot fer servir l'exèrcit. Per tant, un cop més els analistes espanyols actuen a favor de l'independentis?me amb aquestes errònies diagnosis. Per més que De Guindos visiti les principals places financeres per calmar els ànims, els ànims estan activats perquè les visiten i els diuen mentides. Per això, s'han multiplicat els informes dels bancs d'inversió cada cop més precisos. Constaten la impossibilitat que el Govern espanyol pugui continuar amb la política de Tancredo.

Un dels bancs vaticina un nou marc d'autonomia fiscal i financera que reduiria els recursos propis que Catalunya transfereix a altres Comunitats. Un altre parla de l'obtenció d'una sobirania quasi total per part de Catalunya. Tot i que adverteixen que després del 20D la inestabilitat política es traslladarà a tot Espanya; i per això, un possible Govern de centredreta (PP-C's) pot empitjorar la situació.

La prova l'hem tingut recentment quan Rivera ha proposat liquidar el concert econòmic basc i navarrès; com també va criticar, amb marxa endarrere, el model subsidiat del sud. La revolta dels barons del Nord de PP i PSOE, i l'advertiment del PNB sobre el traspàs de la línia vermella, són la mostra més fefaent que Espanya és un Frankens?tein impossible de reformar.

Fa poc ha aparegut un informe que considerava els efectes d'un Concert Econòmic a Catalunya. Volen creure que els mateixos que neguen el dèficit fiscal de Catalunya minorant-lo als 3.000-6.000 milions d'euros, quan analitzen la realitat des de l'altre punt de vista, troben sempre els 16.000 milions que hi perdrien? I arribem al mateix cul de sac. Cap territori sobrefinançat per raons forals, de subsidis o tractes insulars, o per la repartidora de la hiperburocràcia de l'Estat, vol deixar d'estar-ho. Només estimen Espanya en la mesura que cobren per ser espanyols. Comprenen quina és l'única sortida que els queda als únics que paguen, i pagaran, per ser espanyols: catalans, valencians i balears?