12-O, plaça Catalunya de BCN
Joan Carles Barbé Morillo.
Escriptor. GIRONA.
Vull començar dient que en el meu cor porto les barres vermelles i grogues, les quatre de la catalana i les dues d´Espanya, però, també, quatre barres vermelles amb les quatre blanques, sóc gironí, català i espanyol.
Jo vaig ser un dels manifestants de dilluns a la plaça de Catalunya de Barcelona, em fa gràcia que el periodista Jordi Borràs digués que tenia més perill a plaça Catalunya que a Montjuïc. A veure, a plaça Catalunya sempre ha estat un acte familiar, per a tots els que volem reivindicar el nostre sentiment, respectable com el que és més independentista, però no dir bestieses, si hi varen anar gent d´ultradreta, i? Va ser-hi la Falange, un partit constitucional, si no, no es podria presentar a unes eleccions, PxC, el mateix i VOX, també hi va ser Albiol i gent del PP i simpatitzants i afiliats tant de C´s com de SCC, encara que no estiguessin adherits. Es veien persones grans, joves, nens, persones de totes les edats, gaudint d´un dia, no de la hispanitat, sinó el dia en què els catalans podem sortir a dir que ens sentim espanyols.
Va haver-hi crits com «Artur Mas, a prisión», «Jordi Pujol, enano andorrano». Però és perquè creiem que el que està fent és il·legal, però critiquem Mas, i critiquem partits independentistes i també el govern del PP, a tots!
No hi va haver cap problema, ni insults a persones ciutadanes, només a polítics, però com la majoria ho pensem, des d´uns punts de vista i des d´uns altres, però tots pensem igual dels polítics.
Els mitjans de comunicació diuen que hi ha hagut menys participació, crec que no ha estat tan baixa com la que diuen, però és veritat que és el primer 12-O a plaça Catalunya on cap partit ha ajudat ni en mobilització ni econòmicament, la primera que ha sigut de i per a la societat civil! Per a mi va ser tot un èxit i vull felicitar Espanya i Catalans, Convivència Cívica Catalana, SomaTemps, Regeneración Democrática, Plataforma HispanoAmericana en Catalunya i Abril.org. Visca Girona, visca Catalunya i Viva España.
Les mancances
de la R-11 i la RG1
josep m. loste i romero. PORTBOU
En aquests moments, a les comarques gironines, per raons eminentment socials i de cohesió territorial, és més necessari que mai disposar d´una mobilitat molt més sostenible, la qual cosa implica millorar la infraestructura ferroviària (les andanes i la catenària) de les línies R-11 i RG1, aconseguir més coordinació entre el tren i l´autobús, i una racionalització de les interconnexions ferroviàries Portbou-Cervera.
No hi ha dubte que en la qüestió del transport públic cal prendre mesures polítiques agosarades, beneficioses -per qüestions d´equitat i de sostenibilitat- com per exemple el tren a 1 euro o un abonament il·limitat del tren convencional (amb un preu molt assequible) com succeeix a l´Estat francès; o com a Bèlgica, en què l´administració regala el transport públic de tot un any als ciutadans que donen de baixa el seu vehicle i no el canvien per un altre.
Sobrevivim als mites i avancem
per la llibertat
JOAN JANOHER I SADURNÍ. VULPELLAC.
La nostra història no deixa de ser un recull de fets i situacions immortals. En tot moment hem sabut renéixer de les injustícies comeses en contra del poble català, en tenim molts de fets per omplir pàgines denigrants i d´injustícies que amb el pas dels anys segueixen vives a la memòria del país. S´han esdevingut moments tràgics i violacions de tota mena contràries sempre, a la nostra identitat, per això no podem deixar a l´oblit les barbàries i persecucions tan manifestes.
No vull tractar el moment actual com del passat, de rancúnies, ni xenofòbia de la ciutadania, però, sí cal pronunciar-se públicament del canvi estratègic previst. Haurem de començar a comprendre quina és la nostra responsabilitat i posició imminent, no podem defugir d´un temps històric i que aquest es quedi només amb un intent de sobirania. Demostraríem una mancança de reconeixement als nostres mites més rellevants, i que fins avui mantenim amb orgull, ser catalans.
En tenim molts, d´il·lustres patriotes i defensors de la pàtria, els quals també mereixerien ser esmentats. Però aquesta setmana, concretament el dia 15 d´octubre, s´han commemorat malauradament els 75 anys de l´afusellament pel règim franquista del president Lluís Companys. Ara, i dintre la mateixa estructura ideològica, volen jutjar el president Mas, per considerar-lo cap visible de desobediència, per posar les urnes en pro d´un procés democràtic el 9-N del 2014. Coincidint, també, amb la injustícia del defensor de la llibertat.
