Els espanyols, com és ben sabut, tenen una idea de la història d'Espanya del tot errònia. A?questa visió respon a una mentalitat de tipus totalitari i assimilacionista, ja que parteix de la idea de la quasi existència eterna de la nació espanyola i de la negació de les altres llengües que el terme Espanya i espanyol exclouen.

No cal pas ser gaire llest, o un mínim coneixedor de la geografia i la història per saber que el terme "Espanya" sempre havia estat sinònim de "península ibèrica": "nosaltres els espanyols", diu al segle XVI Camôes, poeta nacional portuguès. Però, precisament des d'aquest segle, amb l'inici de l'Imperi (A?mè??rica, Europa, Àfrica), els castellans comen??cen a utilitzar els termes Espanya i espa?nyol de forma exclusiva, atribuint-los no?més a Castella i, de retruc, negant explícitament l' e?xistèn?cia d'altres nacions. A mitjan segle XVI, el tor?tosí Cristòfol Despuig, als Col·loquis de la insigne ciutat de Torto?sa entre un cavaller valencià i un de català, ja ho denuncia amb molta força: "La major part dels castellans gosen dir públicament que aquesta nostra província no és Espanya, i, per ço, que nosaltres no som verdaders espanyols... Tras això te?nen altra cosa pitjor, i és que volen ser tan ab?soluts i tenen les coses pròpies en tant i les es?tranyes en tant poc, que par que són ells venguts a soles del cel i que lo resto dels hòmens és lo que és eixit de la terra. I és lo bo, que si a les històries verdaderes donem fe, trobam que no hi ha nació en Espanya que tan arrimada i enfosquida sia estada en tot temps com la castellana."

Aquest robatori del nom d'Espanya té efectes retroactius, i no solament s'aplica a l'Edat Mitjana, sinó fins i tot a la Prehistòria... o abans. Una sèrie d'història d'Espanya emesa a la TV espanyola pública la fa comen?çar amb el Big Bang! Aquesta grollera manipulació la fan tant la dreta cavernícola com l'esquerra cavernària, "tanto monta"...

El diari El País assegura que la flor més anti?ga del planeta va créixer a Espanya a l'era me?sozoica. "Fa 130 milions d'anys, la prime?ra flor del planeta va créixer a Espanya. Fins ara la ciència l'ha menyspreat": aquest ha estat el reclam a Twitter d'El País per vendre la tro?balla científica d'un equip de paleo?bo?tà?ni?ca de la Universitat d'Indiana. Cal saber, però, que la flor "espanyola" més antiga del plane?ta, la Montsechia vidalii, va ser descoberta fa 200 anys en un jaciment a Meià, a la serra del Montsec de Rúbies, pel paleontòleg català Josep Maria Vidal-com indica el seu nom científic-.

Ja tenim una nova classe de nacionalisme espanyol: el paleontològic i el botànic.