Cartes

Pere Espinet i Coll. Operador de Cinema. anglès

Cinemascop i Color eren un reclam que les sales cinematogràfiques dels anys 50 i 60 posaven en els programes de butxaca i en les cartelleres per atreure el públic del moment. Val a dir que al llarg del temps, han canviat les tecnologies, els costums, el pecat de veure una pel·lícula «verda», l'entrepà de mitja part. Sens cap mena de dubte als joves d'avui això els deu sonar a música celestial

Aquest diumenge al Casino de Caldes Cinema Unió, ple de gom a gom, s'ha produït un esdeveniment cinematogràfic de festa major, estrena d'una pel·lícula en Color i Cinemascop gràcies a la tossuderia, ganes i bon fer d'en Mateu Ciurana, amb la conxorxa del seu equip habitual, la Lai Font, la Mireia Lluch, en Pere Salvat, que han marcat el pas als actors: Xavier Sardà, Casandra Lung i el poble de Caldes.

L'argument sens cap mena de dubte que els censors de la postguerra haurien qualificat amb un 4 que volia dir greument perillosa, no apte per a menors de 21 anys. Jo com a operador hauria retallat els fotogrames de la seqüència on el capellà i la noia feien actes inimaginables a la pantalla als anys 50, i els hauria guardat com un tresor conquerit, però la tecnologia del moment i els moments són altres.

Tant en Pere Lladó com jo, a la cabina de projecció hem estat uns privilegiats estrenant aquesta pel·lícula, on l'harmonia del color, el paisatge, la música, el so, els enquadraments, la llum, la interpretació... ens ho han fet més fàcil. I no us dic res de la satisfacció que vàrem sentir tots, aplaudiments llargs i sincers del públic assistent així ho han palesat.

Per molts anys Mateu Ciurana. Per molts anys gent de Caldes de Malavella. Per molts anys Cinema Independent.

Fullejant la història

Francesc A. Picas. la jonquera.

El passat 15 d'octubre de 2015, coincidí la commemoració de l'afusellament de Lluís Companys amb el dia que el valerós Artur Mas, president de la Generalitat, fou ?obligat a declarar al Tribunal Constitucional. Dues vides, però, que no són comparables.

Companys té un negre expedient en el seu govern 1936-1939. En aquell trienni foren assassinats a Catalunya cinc bisbes, centenars de sacerdots, de religiosos dedicats a l'ensenyament i al servei d'avis i d'infants orfes. Assassinaren vint monjos de Montserrat i excel·lents ciutadans i joventut catalanista. Clausuraren i profanaren totes les esglésies, ermites i santuaris de Catalunya. Montserrat no fou més l'Estel de la nostra Pàtria. ?Com?panys pronosticà que a Catalunya l'Església mai mes no tornaria a obrir les portes. Assassinaren industrials, empresaris i tècnics que havien fet gran i rica la nostra Pàtria. Companys comparà aquella revolució amb una tempesta que arrasa flors i plantes perquè en floreixin de noves.

El judici a Companys fou un greu equívoc per a la història. Els militars justificaren la sentència en represàlia d'haver fet afusellar Companys dos-cents militars amics seus, a Barcelona, el juliol de 1936. Si Companys hagués finat de mort natural, pocs catalans avui el recordarien. El seu historial desprestigia el nom de Catalunya.

«Països Catalans», o, «una, gran i lliure» Catalunya?

Joan Boronat lecha. blanes.

Un dels avantatges d'una Catalunya independent és que esdevingui un petit estat més fàcil d'administrar i controlar, on es pugi evitar la corrupció i el lladronici institucional.

Un punt molt susceptible per alguns catalans però poc transcendental per un estat català, és el concepte de «Països Catalans». Catalunya, part del País Valencià, Ses Illes i la Franja aragonesa, són territoris on parlem la mateixa llengua; però, voler aglutinar aquests territoris, (amb l'excepció d'Andorra i l'Alguer, que també són països catalans) sota un únic prisma nacional per formar un únic estat, la gran Nació catalana, podria revelar pura prepotència que ens rebaixaria al nivell de l'Estat espanyol, amb l'eslògan «una, grande y» (deixem de banda allò de) «libre».

És lògic, natural i beneficiós el desig recíproc d'interconnexió cultural, social i, fins i tot, econòmica, entre aquestes contrades lligades per un origen comú, però, valencians, illencs i aragonesos tenen molt a dir a l'hora d'establir si aquests territoris germans haurien de formar una única nació-estat amb Catalunya (la del sud i la del nord). En tot cas, si un dia volem tornar a federar-nos, s'hauria de debatre si la definició, nascuda exclusivament en l'àmbit lingüístic, «Països Catalans» també és adient per una hipotètica unió nacional o és més magnànim escollir un nom associatiu neutre. Els surt la vena imperialista i centralista espanyola als catalans que s'aferren a la prepotent idea que la federació resultant sigui «una, gran i lliure» Nació catalana?

Valguin com a exemples els «països germànics», Àustria, part de Suïssa, la mateixa Alemanya, etc., no formen una única nació, sinó diverses; és el mateix cas que els«països francòfons», «anglòfons» o els «països castellans» que hi ha al centre i sud d'Amèrica.

Les banderes

F. Xavier roca font. palau-saverdera.

Un altre atac a la llibertat d'expressió per part de les institucions «democràtiques» del món del futbol, de nou una altra sanció al Barça per les senyeres, espero i desitjo que mantinguin la coherència i el dia que en un partit del R.Madrid o d'un altre equip del país veí on no falten les banderes d'Espanya, també se sancioni, així seguiran demostrant que la gent no es pot expressar lliurement. Per cert estaria bé que algun dia passessin comptes de les despeses dels senyors que fan aquesta mena d'informes sobre les banderes que hi ha als camps de futbol i que paguem tots.

La Generalitat ja està intervinguda

jOSEP M. LOSTE I ROMERO. PORTBOU.

L'autonomia de Catalunya és completament morta. Un exemple clar el tenim en el fet que, darrerament, el Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha suspès la llei de mesures contra la pobresa energètica i els deutes hipotecaris, així com la llei de comerç que regula les grans superfícies comercials. Catalunya és un país anormal, ja que la política social que es debat, s'acorda i s'aprova en el seu parlament, immediatament, a instància del Govern espanyol, és anul·lada i suspesa per un alt tribunal que es troba a molts quilòmetres de distància de casa nostra. A més, aquest és un tribunal excepcional, té un caràcter eminentment polític, ja que els seus dotze membres són elegits de la següent manera : 4 pel Congrés, 4 pel Senat, 2 pel Govern espanyol i 2 pel CGPJ. Això representa que el Govern català, l'administració de la Generalitat, ja es troba, de facto, totalment intervinguda, sense cap necessitat d'aplicar l'article 155 de la CE.