En què podem creure?

23.10.2015 | 00:00
En què podem creure?

Déu ha mort va dir Friedrich Nietzsche, Karl Marx ha mort va dir Francis Fukuyama, i jo estic bastant malament, ja que quasi totes les nostres certituds s'han acabat. Et compres un Volkswagen creient que no contamina i resulta que ho fa quaranta vegades més del màxim permès. Ens n'hem adonat al mateix moment que sabem que ningú, ningú ho controla. Sabem també que el rebut de la l'electricitat amb preu segons l'hora, no és perquè cada minut hi hagi subhastes, sinó perquè és la manera d'estafar-nos sense poder fer-hi res. Us imagineu anant a discutir amb Fecsa-Endesa: miri és que vaig posar la rentadora a les 3h 40' del matí i aquell dia el kilowatt/hora era de tant i vostès m'han facturat a tant. I si fos possible comprovar-ho dirien el mateix que fan els bancs: no si jo la comissió te l'he tret, és l'ordinador qui ho fa. El mateix podem dir de les trucades de telèfon, realment sabeu si arribeu o us passeu en la tarifes fixades? Sabem que qualsevol correu electrònic, sms, whatsapp o trucada és directament espiat per diverses agències nord-americanes i les de molts d'altres països. També hem arribat a la conclusió que no tenim ni idea del que mengem. Ja em va pujar la mosca al nas quan ens van dir que no volien que sabéssim si la soja que mengem era transgènica o no. Ara sabem ja que ningú es dedica a controlar res de res mai. Si no ho va fer ningú a 11 milions de cotxes, ho faran en un producte del súper? Sabem també que dels milers i milers de contenidors que entren pel port de Barcelona només en controlen 50 al dia. Per tant comprem i mengem coses fabricades aneu a saber on i sense saber amb quines mesures sanitàries. I quan comprem una nevera abans crèiem que si era alemanya tenia unes exigències ecològiques més altes que justificaven el seu alt preu. Ara només estem segurs que són més cares, vés a saber quant contaminen, quant gasten, ja que el més probable és que ningú ho controli. El mateix val per a les rentadores, els rentaplats, el minipimer, el forn i tots els estris que teniu per casa. Hi havia catalans que creien que la corrupció era una cosa més probable de l'Ebre enllà, i va sortir Jordi Pujol i es van adonar que els catalans posats a fer som iguals o pitjors que qualsevol. Sembla que no hi ha cap obra que l'hagi fet una constructora perquè tenia un millor projecte sinó perquè sabia on posar un tres per cent. Sabem també que el rei d'Espanya no ho és perquè té sang blava, és a dir escollida la família per Déu, sinó perquè al seu pare el va nomenar el feixista Francisco Franco. Els ciutadans estem totalment derrotats, ja no tenim capacitat per poder decidir res, la informació és tota falsa, no hi ha res racional a escollir. Si no hi ha estat no hi ha mercat possible. Almenys ens queda una certesa: els regals de la nit del 6 de gener els porten els Reis de l'Orient. Això segur.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema