Des del 27-S m'han quedat a la retina dues cares de Mas. La de la nit electoral i la d'ahir al Parlament. És la mateixa cara en dos moments diferents i un mateix missatge. El discurs públic del polític és sempre positiu; l'anàlisi a porta tancada, a soles o amb el seu equip més proper, s'acosta molt més a la realitat i se sol reflectir en el rostre. La cara de Mas el 27-S a la nit era la d'un derrotat que havia guanyat les eleccions. Les havia ?gua?nyat, sí, però a partir d'aquell dia ell sap que només compta amb 30 diputats fidels. Els 32 restants de Junts pertanyen a ERC i a independents que, en un moment donat, poden tenir interessos diferents dels de CDC. I la cara d'ahir al Parlament, tres quarts del mateix. Mas va enviar els Rull i Homs de torn a tots els mitjans a dir que no passa res i el seu discurs pot anar en la mateixa línia, però la cara delata que sap perfectament que jutges i fiscals han arribat al moll de l'os del finançament del partit. Ja no es tracta de cap «broma» de deso?bediència, es tracta de corrupció. Si en algun moment la CUP o Sí que es Pot havien pensat que hi havia arguments per deixar que fos president, aquesta setmana s'han esvaït. I Mas ho sap.
