Cartes

isidro rebollo conejo. girona.

Dissabte, a les 9 de la nit, teníem una cita amb Sòcrates al Teatre Municipal de Girona. Mentre que parlava amb la meva dona del personatge, poc sabia allò que ens esperava, perquè quan ens ubiquem al nostre petit reservat del segon pis, llotja 2, observo que ni abocant i girant tot el cap més enllà de la barrera protectora podem amb prou feines veure mig escenari. Vaig intentar calmar-me tot i buscant l'equilibri personal que proposava Sòcrates. Però res, era impossible. Què faria l'irònic filòsof en el meu cas? Com enfrontar-se a una situació tan ridícula?: Anar a veure i escoltar el reflex de la seva herència filosòfica representada pels actors i limitar-nos a escoltar, ja que veure era impossible. Sentiria com ell l'efecte dolorós de la cicuta al meu coll, a la esquena, a les cames, després d'hora i mitja de representació?

Com en un Teatre Municipal es poden vendre localitats amb limitacions tan greus? Em van dir que les entrades indiquen el grau de limitació visual. No ho sabia. Vingui al teatre, però sàpiga que potser no veurà tot el que cal veure. Delirant!!! Ironia de la més socràtica.

Així que: -Pensa com en Sòcrates, rebel·lat contra l'oracle, extreu el saber d'allà on sigui. I aplicant la seva maièutica vaig dirigir-me a una hostessa a explicar la nostra situació, demanant-li qualsevol lloc lliure que ens permetés gaudir de l'obra. Contràriament al que passava en la Grècia antiga on les dones no tenien veu ni vot, ella, educadament, amb exquisidesa, superant la ignorància d'altres savis, ens va trobar dos seients possiblement reservats (prefereixo no pensar a qui).

I ara què? (II)

Salvador Llorente i Varela. Girona.

No fa gaires dies em van publicar un escrit amb el títol de «I ara què?» , sobre les eleccions del 27 de setembre. Ara que s'acosten les eleccions del dia 20 de desembre, recomanaria als partits que intenten enganyar els ciutadans que no s'hi presentin, perquè sobretot ens estalviarien molts diners i per altra part els ciutadans no haurien de llegir tants programes ?electorals, que la majoria són promeses que no es poden complir. Gràcies.

L'edifici de la platja del Golfet

Neus Díaz.

Després de llegir la notícia i veure una fotografia que el Diari de Girona va publicar el 26 d'octubre en referència a l'edificació d'una construcció al penya-segat de la platja del Golfet del municipi de Calella de Palafrugell, la qual em va entristir profundament, m'agradaria preguntar-li a l'alcalde de Palafrugell si ha tingut en compte el pla de protecció del litoral del Baix Empordà.

És vergonyós que en una platja verge com és la del Golfet de Calella, no hi hagi cap mena de protecció. Aquest paratge meravellós va ser l'escenari de la meva infantesa i n'estava orgullosa que es protegís davant l'especulació salvatge.

Ara, tristament, ja no ho està. Felicito l'alcalde i qui estigui implicat directament en aquesta horrible obra.

Consulats

Luis carrillo. girona.

Permeteu-me, senyor director, una correcció: En el diari de 26 d'octubre es fa referència al consulat d'Hondures a Catalunya. Doncs bé, ha de saber que això no existeix. Hi ha el consolat d'Hondures a Barcelona (i en altres ciutats d'Espanya), vinculat a l'ambaixada d'Hondures a Espanya, i com bé diu la seva pròpia pàgina web, al servei de les relacions hispanohondurenyes. Una cosa diferent és la demarcació consular, és clar. No vull ni pensar que hi hagi un rerefons polític en aquesta confusió.

Joc de trons

francesca barti i comalat. banyoles.

El fet de no participar no et permet perdre ni guanyar la partida. Tant si es perd com si es guanya aprenem, creixem, madurem i se'ns desperta la inquietud de tornar a jugar amb una altra actitud millor que la darrera.

Una altra opció és ser espectador i veure com juguen els altres. No obstant, si volem aconseguir objectius o bé viure experiències boniques és important moure's i jugar. Doncs després, la probabilitat de viure casualitats i atzars és més elevada.

L'alternativa de romandre al marge és respectable, però llavors que no es queixin que les rutines es converteixin en una fàbrica sense entrades ni sortides d'emergència.