La tecnologia, a vegades, la carrega el diable. Les nostres vides es convertirien en un petit infern si, per exemple, ens quedéssim sense Google i Gmail, sense iPhones i Androids, sense tablets i sense la televisió a demanda. No estem preparats per a un retorn al passat tan traumàtic. Ara bé, en ocasions els ginys s'erigeixen en els nostres enemics.

L'escena té lloc en una botiga de Salt. És un lloc on dispensen drogues que maten, que perjudiquen les persones que estan al voltant dels qui les prenen, que poden ser letals per als espermatozous masculins i que poden destrempar al més valent. Vindria a ser una narcosala beneïda per les autoritats sanitàries, un espai on es trafica amb nicotina sota l'empara de la llei. Comprensiblement, l'establiment està plagat de càmeres que registren tot el que fan clients i dependents. Comprensiblement, perquè segur que algun pispa ha provocat més d'un mal de cap.

És en aquest context que el client habitual protagonitza una transacció amb el botiguer. El comprador està convençut que paga amb un bitllet de 10€ i se sorprèn quan el venedor només li retorna canvi de 5€. Educadament, l'addicte al tabac avisa de l'error. Li diuen que no, que es confon, que el canvi és correcte. Però el client està segur que només duia un bitllet a la cartera i es manté ferm. I aleshores s'esdevé tot plegat: «Anem a mirar les càmeres», respon l'estanquer, i provoca una sensació estranya al fumador, que es veu com un petit delinqüent, com un estafador amateur. Tothom l'observa, i es ruboritza, i comença a dubtar de la seva paraula, però ja és massa tard. Quan descobreix, gràcies al Gran Germà, que el botiguer té raó i que ha pagat amb un bitllet de 5€, es vol morir. I se'n va cap a casa un punt avergonyit, primer, i força empipat, després, perquè pensa que el venedor es podia haver estalviat l'escena, perquè tard o d'hora el client hauria comprovat que el bitllet de 10€ continuava a la cartera i hauria resolt el problema sense fer tants escarfalls, com es feia abans. Marxa molest perquè ser un client habitual no li ha servit de res i rabiós perquè l'estanquer ha demostrat no tenir cap mena de cofiança en l'honestedat del fumador. Maleïdes càmeres, maleïda tecnologia i maleït tabac (que també pot matar a disgustos).