Diumenge

Dietari

01.11.2015 | 00:00
Dietari

dissabte L'envelat dels abstemis
Fa més de 30 anys, a la festa major del meu poble, va actuar l'orquestra Plateria. Un gran esdeveniment que em vaig perdre perquè unes hores abans em va caure damunt d'una sandàlia un gegantí got de cervesa de vidre i va convertir una vena en un aspersor. Va ser molt frustrant perquè sempre m'ha entusiasmat la Plateria, la gran orquestra de música de ball i rumbes, el millor i més apassionat gènere musical català (en canvi, les bandes sonores de l'estiu insistim que siguin melodies per a suïcides, com és l'havanera).
Avui m'he tret aquella espina gràcies a tenir l'envelat de les fires de Girona enganxat als vidres de casa. Aprofitant aquesta tortura que des de fa anys m'infligeix l'Ajuntament de Girona perquè normalment hi programa bandes de country de quatre penics o l'orquestra Maribel (AC/DC fent versions de rancheras), hi he anat volant quan he sentit els primers compassos de L'home dibuixat i he escoltat la veu de Manel Joseph, una criatura mitològica. "Aquesta ens la va escriure tal... que està mort", explica Joseph després de quasi cada cançó. Al cap d'una estona reconeix: "Bé, tots estan morts", mentre assenyala el cel. Un cel que amb Gato Pérez o el mestre Bardagí estic segur que és molt més animat que aquest envelat que és l'antítesi d'un envelat popular.
No es pot prendre ni una miserable cervesa. No té barra. Hem estat escorcollant cada racó amb el col·lega Albert Soler. Quina fredor geriàtrica. Ja ens començàvem a gratar el cos com els ionquis quan l'Albert, un home sempre disposat a saltar-se la llei, ha tingut l'ocurrència de liderar una expedició a un bar de xinesos i introduir furtivament llaunes de cervesa amagant-les dins de l'anorac. La nit millorava però, quan hem entrat amb les cerveses, el concert per a abstemis ha acabat.

diumenge ensenyant mentides
Homes que multipliquen els pans i els peixos, dones que tenen fills sense mantenir relacions sexuals, homes que caminen per sobre l'aigua o que ressusciten d'entre els morts... No és cap pel·lícula basada en un còmic, sinó una matèria que s'imparteix a les escoles. Això és el que ve a dir l'associació d'Ateus -Catalunya té associacions de tot i per a tot-, que exigeix que es retiri la religió dels plans d'estudis. Per contra, les escoles cristianes mantenen que són un tallafoc contra els fonamentalismes.
Sigui com sigui, ni recordo cap nen intentant multiplicar pans i peixos i no és només increïble aquesta matèria, sinó que hi ha classes d'història igual de fantasioses.

dilluns multes interruptus
Felip Puig, un polític que tendeix a hiperventilar, va creure, quan era conseller d'Interior, haver inventat la sopa d'all per apartar per sempre més putes i puteros de les carreteres gràcies a l'ocurrència de posar multes a tort i a dret a les senyores per pertorbar el trànsit. Doncs bé, de les 400 multes que han posat els Mossos d'Esquadra en tres anys a les carreteres gironines, només n'han cobrat un 6%. A més a més, les sancions han disminuït dràsticament un 80% aquest darrer any. En part, perquè les prostitutes s'han separat uns metres de la carretera i així burlen la legislació de trànsit. Les ocurrències en política duren el que duren.
 dimarts L'esperit de les onades
Les onades del Mediterrani, sempre fredes i poc pietoses, avui ploren. Ha mort el pintor que millor va saber capturar, en un llenç i a l'oli, el seu esperit i el seu poder. En Sidro Gubert era l'últim nexe que quedava entre el gran i esplendorós Portbou amb el poble que és actualment i que res té a veure amb aquell. La seva presència feia reviure allò que va ser aquesta última frontera benjaminiana i allò que ja no és ni serà mai més.
Pintor per sobre de tot, actor per condició, hoteler poliglota per tradició i ofici, però sobretot una presència vivaç com les onades que magistralment capturava en plena fúria. A en Sidro sempre se l'intuïa darrere dels vidres del Costa Brava, un dels últims hotels dels temps llegendaris de guerres, entreguerres i de pioners del turisme. Per sempre més continuarem mirant a través dels cristalls buscant el seu charme i esperant la seva conversa que convidava a viure.
Ciao, Sidro. Ci vediamo

dimecres camins de sorra
Diu la diputada substituta del PP al Congrés dels Diputats, Concepció Veray (es va presentar Enric Millo sabent que renunciaria i la diputada seria ella) que si el seu partit guanya les pròximes eleccions generals, el desdoblament de tot el tram gironí de la N-II serà una realitat el 2018.
Crec que no m'equivocaria si dic que la majoria dels gironins preferirien renunciar al desdoblament i, si cal, retornar al temps de camins de rocs, sorra i ases, abans que el PP repeteixi victòria.
 
Dijous corremosques
L'activitat més estrafolària de les Fires de Sant Narcís és el Corremosques, una mena de sarcasme tumultuós sobre els sanfermines, els correbous i totes aquests malvats esdeveniments, que emparant-se en la tradició i velles aures literàries, es dediquen a enviar legions de borratxos a vexar animals.
Al Barri Vell de Girona, el Corremosques aconsegueix reunir cada any més tumult de joves beguts amb mocadors grocs al coll que, en lloc de perseguir o ser perseguits per toros, són empaitats per uns ginys que vénen a ser mosques gegants sorgides dels atrezzos d'Ed Wood. Tot envoltat d'una escenografia cutre, una atmosfera ultraxarona i utilitzant contrapregoners lumpen o extrets d'ambients freak.
Una activitat sensacional que ?aconse?gueix burlar-se de tradicions demencials i, al mateix temps, se'n carda també d'unes festes, les de Sant Narcís, que sovint semblen cagar marbre renaixentista.
 
Divendres L'aspirant a duran lleida
Dins de Convergència Democràtica s'està forjant el nou Duran Lleida, que vindria a ser un polític que situa la ideologia com un mal necessari perquè en realitat només està interessat en el gran joc i el gran poder.
Duran Lleida ha deixat una vacant com el català amb més poder i influència a Madrid, que abans havia ostentat Miquel Roca (és una tradició catalana tenir un ambaixador plenipotenciari a Madrid).
Ara dins del Govern català en funcions n'hi ha com a mínim un que aspira a succeir-lo per si això de l'independentisme acaba fent aigües. Qui sap si és el mateix que aquests dies filtra les reunions de Govern per garantir-se el futur suport del més poderós conglomerat mediàtic català, si en un moment donat cauen Mas i els seus.
Com a aposta que és, li pot sortir bé o deixar-lo(la) amb una mà al davant i una altra al darrere. Vindrà del sud o vindrà del nord?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema