L'equip de rehabilitació del Güell

Fidel Rincón. Sarrià de Ter.

Quan la sanitat és notícia, sol ser per posar en evidència les seves mancances. No és el cas que vull remarcar. Conec un grup de professionals que són tot un paradigma de gent que fa de la seva pràctica un model al servei dels usuaris: Jordi, Isabel, Irene, Valen?tina, Dolors... Són membres de l'equip de rehabilitació, ubicat als soterranis de l'ambulatori Güell de Girona. Un arriba allà amb la incer?tesa de les seqüeles d'un cop, una caiguda o una malaltia i t'apliquen els aparells i les tècniques adients, però hi ha quelcom més que no és a cap manual: una medicina que actua com a veritable efecte placebo. Des de la manera inclusiva de la rebuda fins a la permanent empatia, tot passant per la delicadesa del tracte fan possible que cada persona se senti única. Antonio Machado va glossar la «rama verdecida» que sorgia d'un tronc sec i va sentir la necessitat d'anotar aquest fet sobre unes fulles de la seva cartera. És el que jo vull fer. Gràcies a tots ells.

El que mengem

ÀNGELA FERRER I MAT". girona.

Home, trobo divertit que amb els problemes que hi arriba a haver actualment surtin uns senyors a dir-nos que el menjar de tota la vida, almenys aquí a Catalunya, no és l'adequat i que podem morir de càncer de còlon (i ho diuen tan tranquil·lament!) si ens cruspim un bon bistec de vedella, una botifarra amb mongetes o unes saboroses costelles de be. A aquests senyors els convido a venir a Catalunya a menjar els nostres plats típics i a veure què opinen després. Segur que estan acostumats a menjar tot tipus de plats preparats, enllaunats i/o manipulats i poques vegades han fruït per e?xem?ple d'un bon plat de vedella amb bolets, ara que n'és el temps, ni han tastat les nostres llonganisses, tan bones i tan naturals. Estaria d'acord que aconsellessin no menjar àpats plens de colorants, conservants i no sé quantes porqueries més que posen ara a molts menjars destinats als que no segueixen una bona dieta com la que tenim a casa nostra.

Ara, també penso que s'ha de recomanar no abusar de cap tipus d'aliment, la dieta variada i com més natural millor és sana per a tothom. Pensant en temps passats, a la meva mare, que tenia un problema de fetge, li prohibiren fer servir oli d'oliva i li feien comprar de blat de moro fins que despertaren i digueren: No, el d'oliva és el millor! Tampoc li deixaven beure llet de vaca, havia de ser d'ametlla! Llavors: Ai!, li falta calci, un consum moderat el pot fer! Des de llavors confio poc o molt poc en aquests missatges que tan alegrement escampen, perjudicant productors i consumidors. Si fins i tot arribaren a aconsellar menjar insectes fregits! Quan mig món es mor de gana, surten aquests saberuts a donar-nos consells! Seria molt millor que procuressin cercar la manera d'eradicar la fam, potser amb un bon tall de pa amb tomàquet i una llesca de pernil d'aquell tan bo. Els convido a tots a menjar uns dies la nostra dieta mediterrània, a assaborir les nostres especialitats i després que opinin. M'hi jugo un bon entrecot envoltat de verdu?retes de la terra i a veure què opinen després.

2015, any d'eleccions

Paquita Xarles Arnau. girona.

Jo també presento el meu programa per quan em toqui governar Espanya: començo pel que mai faria. No em carregaré els programes que presentin els altres partits com soleu fer gairebé sempre en totes les campanyes. Vull creure que la majoria dels polítics teniu estudis i fins i tot carreres, no obstant us comporteu com uns maleducats. Anem al gra, el progra?ma electoral és el següent: treball digne per a tothom, estudis per a tots, pobres i rics, prohibit que els polítics s'enriqueixin amb diners mal adquirits, si ho fan ho pagaran amb presó. Les presons seran llocs de treball, no hotels, no hi hau?rà cuines ni menjadors, hi hau?rà un lloc digne per als que vulguin menjar junts i unes empreses de menjar ràpid on podran comprar amb el que es guanyin amb la suor del front. Un cartell anunciarà: Si algú no vol treballar que no men?gi. Sentim a dir que alguns viuen desvagats i en lloc de treballar es fiquen on no els dema?nen. Sant Pau, Segona al tesalonisencs, 3, 10-11. Catalunya el mateix dia de les eleccions quedarà lliure, no vull al país que jo governi ningú que no se senti còmode, que contínuament es queixi que Madrid els ro?ba. Que cadascú mani a casa se?va. Tindrem pau, serem feliços i menjarem nissos...