Hi ha una mena d'ambient boirós a l'hora d'explicar les negociacions entre les formacions polítiques catalanes per tal d'investir Artur Mas com a president de la Generalitat. A vegades sembla com si la CUP cedirà algun diputat i contràriament l'endemà apareixen declaracions dels seus líders deixant molt clara la seva negativa i afegint-hi que no volen ni Boi Ruiz ni Felip Puig.

De moment a Madrid s'han posat les piles i les formacions polítiques més importants intenten arribar a acords per tal de fer descarrilar el tren català cap a la independència. La resolució de desconnexió pactada entre Junts pel Sí i la CUP ha aixecat moltes butllofes. No només a la capital de l'Estat, sinó també a casa nostra.

Ningú no gosa fer massa comentaris. Però Convergència va cometre un gravíssim error en donar suport a un escrit d'aquestes característiques. De primer, perquè la prioritat en aquests moments és formar govern. I una vegada se sàpiga qui és el president i els membres del govern, caldria encetar el tema legislatiu i començar a discutir les primeres propostes.

Sóc sincerament dels que penso que sense Mas al capdavant el procés té data de caducitat. Hom pot discrepar de les darreres decisions del president quant al tema independentista, però aquesta aventura necessita d'un pilot experimentat i no pas d'invents amb gasosa protagonitzats per algun cupaire que entre altres aspectes estan del tot decidits a no respectar les lleis.

La CUP pot fer un gran paper com a partit que busca la transparència, que aporti idees per a una nova llei electoral o en la defensa de ciutadans que avui no són a prime?ra línia. Però compte amb les se?ves idees com a formació de go?vern, perquè poden fer encallar la locomotora en qualsevol moment.

Mentre a Catalunya afloren les primeres discrepàncies entre els consellers de la Generalitat, Mariano Rajoy busca tota mena de complicitats i fins i tot ja s'atreveix a fer rodes de premsa en directe. És evident que només amb una excusa: frenar les aspiracions dels grups que tenen majoria absoluta en el Parlament de Catalunya.

Les eleccions espanyoles debatran molt poc sobre economia, educació o sanitat. Avui el plantejament serà qui és més valent i té més idees en favor de la unitat d'Espanya. No cal dir que aquest debat territorial pot afavorir les expectatives electorals del PP, que voldrà muscular-se per treure'n rèdit en la Castella profunda.

El PSOE li dóna suport incondicional en aquest tema, mentre Ciutadans vesteix la proposta popular des d'un punt de vista més modern, més proper... però amb uns missatges molt més radicals que no pas els del mateix president Rajoy.

Al llarg dels propers dies es fa imprescindible que sortim de l'atzucac i se sàpiga si anem a unes properes eleccions a la primavera, o bé si Mas continua a la Generalitat. L'ambient de radicalització que expressen algunes manifestacions com les de la senyora Forcadell no afavoreix en res qualsevol camí que es vulgui encetar des de Catalunya. La nova presidenta del Parlament hauria de saber que ha arribat al càrrec gràcies a un estat de dret i a unes lleis que de moment cal respectar, encara que no li agradin. Hauria de representar a tots els catalans i amb proclames com les seves empetiteix aquesta figura institucional.

Cada dia són més els catalans que es mostren escèptics davant del futur del país. Jo sóc un d'ells.