Encara en pijama, poso la ràdio i vaig a fer l'esmorzar: un cafè amb llet i un mini de fuet. Ostres, no, que la llet de vaca no ens va bé perquè ens falta un enzim i som els únics mamífers que bevem llet quan som adults (deu ser una cosa freudiana). Em faré un cafè tot sol, perquè la meva experiència amb les llets vegetals prefereixo oblidar-la. Com que tampoc m'hi puc posar sucre perquè és el verí blanc me'l beuré així, a pèl, com si em begués un whisky. Ara que ho penso, el cafè provoca trastorns del son i a més a més és una droga que crea tanta dependència com la cocaïna i jo, que en sóc mig ionqui (del cafè), potser l'hauria de deixar. Tampoc em puc fer un mini perquè el gluten ens va intoxicant d'una manera molt discreta perquè el blat ha patit mutacions. Igualment el fuet tampoc me'l podria menjar perquè els embotits són cancerígens. Estic tan trista (deu ser perquè tinc el fetge intoxicat) que se'm passen les ganes d'esmorzar. Em prendré un parell de pastilles d'omega tres i uns probiòtics.
Està molt bé que ens preocupem per la salut però, com sempre, ens n'anem als extrems: o passem olímpicament o caiem en l'obsessió malaltissa de la vida sana. Hi ha (a grans, immensos, trets) les famílies que mengen croquetes congelades i no saben què és una bleda i les que tenen llistes dels aliments que contenen àcid fòlic i vitamina D penjada a la nevera (i nens que no han tastat mai un entrepà de Nocilla). Diria que amb l'esport caiem en els mateixos extrems i m'atreveixo a dir que en l'àmbit diguem-ne espiritual també passem de l'autoconsciència zero als retirs de meditació.
La setmana passada l'OMS va dir que la carn processada és cancerígena i que la carn vermella probablement també ho sigui. No ens posem les mans al cap: fa molt de temps que ens adverteixen que de carn vermella n'hem de menjar amb molta moderació i que la nostra dieta ha d'estar basada principalment en productes frescos i naturals (i els embotits són processats). O sigui que tot això ja ho sabíem. Això vol dir que els entrepans de fuet provoquen càncer? No ben bé. Això vol dir que si cada dia de la teva vida (el «cada dia de la teva vida» és important) menges fuet és més probable que tinguis un càncer. Si a més a més fumes i estàs estressat i portes una vida sedentària i beus alcohol, encara tens més números; són factors que van sumant. No es tracta de no menjar mai fuet: es tracta de menjar sobretot productes frescos, de tenir la nevera plena de bledes, carbassons i pastanagues, de menjar una mica de tot (carn també, perquè és una font de proteïna excel·lent, però sempre de qualitat i amb molta moderació) i no massa de res.
Ho sabíeu, que hi ha una malaltia que es diu ortorèxia i que consisteix en l'obsessió patològica per menjar aliments saludables? Sabíeu que portada a l'extrem pot provocar desnutricions greus? Jo per si de cas de tant en tant faig un pa amb tomàquet amb un bon pernil ibèric i una copa de vi, perquè no tinc ganes de morir desnutrida, però sobretot (ho confesso) perquè em fa molt feliç.
