Al'Auchan de Perpinyà segur que us haureu trobat que sentiu una família que parla un bell catalanesc -els únics que parlen català en tota l'àmplia superfície del supermercat i, en públic, a tota la Catalunya Nord-, i si us gireu discretament descobriu que són gitanos. Són els «nois» del barri de Sant Jaume, que es mantenen fidels a la «llengua dels gitanos», i no volen saber res del francès, la llengua dels paios.
«Sempre hem parlat català, "naltrus"; els "jaius" (iaios) ja el parlaven». Amb la troballa del periodista Eugeni Casanova a la seva tesi doctoral, la llengua catalana disposa de desenes de milers de parlants més amb els quals fins ara no comptava. Tots fora del seu àmbit lingüístic natural, i en ple hexàgon; fins i tot n'hi ha a París. Les seves famílies el parlen des de fa segles, sense saber ni tan sols que parlen català, com els gitanos de Perpinyà que, meravellat, Pompeu Fabra va descobrir, amb el seu preciós català o «llengua dels gitanos». Aquest fenomen que ha posat al descobert Eugeni Casanova era totalment ignorat. I tot i que se sabia que a França hi havia il·lustres gitanos catalanoparlants, se'ls atribuïa a Perpinyà.
Fins ara ignorats, no pas tots desconeguts. Manitas de Plata, el guitarrista flamenc que va morir el 5 de novembre passat i que havia brillat a l'escena internacional als anys 60, era un gitano català nascut en un carro a Occitània. També ho són altres músics que han causat sensació a França, com ara els membres dels Gypsy Kings -els francesos es varen quedar astorats veient com en un reportatge de la TV pública, entre ells parlaven un «patois» desconegut, que no era més que el català!-. Més recentment, el guanyador del concurs televisiu The Voice, la plus belle voix de TF1, el jove Kendji Girac.
Aquests gitanos catalanoparlants fan costat als gitanos de Lleida -que han creat el gènere del garrotín-, als del Maresme -d'on era en Peret- o els del carrer de la Cera o de Gràcia de Barcelona, inventors de la rumba catalana i del «ventilador».
El 1434 apareix la primera menció documentada dels gitanos a Catalunya; concretament els situa a Montblanc (Conca de Barberà).
Mentre els reis catalans els varen acollir amistosament, i els proporcionaven documents per poder pelegrinar a Santiago, amb els reis espanyols Ferran i Isabel comença la seva persecució, igual que comença, en el mateix moment, amb la Inquisició, la persecució de la llengua catalana. Espanya practica amb ells el que ja va fer amb els jueus i els moriscos, la neteja ètnica.
Des dels Reis Catòlics (Primera pragmàtica antigitana el 4 de març de 1499 i segona pragmàtica per Carles I el 1539 condemnant-los a galeres) la política és l'assimilació forçosa. L'idioma caló en patí les conseqüències, tot i que durant els segles XVII i XVIII els mateixos texts repressius en mostren la seva vitalitat, però Espanya va aconseguir que desapareixes. Amb l'entrada en vigor del Decret de Nova Planta se n'intentà per tots els mitjans la sedentarització forçosa. El 1749, quan es procedeix a la temptativa de detenció sistemàtica de tots els gitanos de l'Estat espanyol, en el progrom hi van morir un 40% dels detinguts. Una, grande y libre, abans i d'ara.
