El mes de juliol de 1980, Jordi Pujol acabava de guanyar les primeres eleccions a la Generalitat. Margaret Thatcher només feia un any que havia entrat al número 10 de Downing Street i a Ronald Reagan encara li faltaven quatre mesos per ser elegit president dels Estats Units. El Mur de Berlín seguiria dividint Europa nou anys més. El Barça només havia guanyat 9 de les 23 lligues que suma actualment i li faltaven dotze anys per aconseguir la seva primera Champions (aleshores Copa d'Europa). Albert Rivera tenia vuit mesos; Pablo Iglesias poc més d'un any; i Pedro Sánchez, 8 anys. Els telèfons mòbils no existien i desconeixíem que internet marcaria les nostres vides. Els espanyols encara no es podien divorciar. Aquell mes de juliol de 1980, un jove Jorge Fernández Díaz va ser designat governador Civil d'Astúries pel govern de la UCD. Era el seu primer càrrec polític. Des d'aleshores, no ha baixat del cotxe oficial després de passar per quatre partits polítics: UCD, CDS, AP i PP. També ostenta el rècord de longetivitat en el món polític (bé, una mica menys que Joan Olòriz, però aquest no ha viscut sempre de la política). I al cap de 25 anys, després d'una evolució ideològica des del centre fins a la dreta més reaccionària, tornarà a encapçalar la candidatura del PP per Barcelona. D'això se'n diu renovació i cares noves.
