Cartes

Betlem Solés. Caldes de Malavella.

Tots en aquests temps tenim alguna penúria per explicar que ens ha passat, sobretot d'un temps cap aquí.

Els governs, i ho dic en plural, ens diuen que l'economia va pujant, que es compra més, es ven més, que es genera més comerç i llocs de feina, que en definitiva anem remuntant.

Doncs... per què cada vegada més i més es produeixen robatoris?

Per què cada vegada més i més la gent delinqueix i arruïna al seu pas a la gent treballadora, la gent que posa la seva suor per donar un servei i ho repeteixo un bon servei a la gent?

Ara m'ha tocat a mi, no havia pensat que algú gosaria tocar-me. A part de deixar-me pelada com una gamba, tinc aquells sentiments que parlen tots els robats i que jo no els entenia, són els sentiments d'incredulitat, d'impotència i de por.

Intento no arribar abans que les empleades al matí per obrir, i si és que arribo abans, no vaig cap a la rebotiga fins que veig a gent caminar per la plaça, gent que em pugui sentir si tinc algun ensurt, a més, tocar el que ells han tocat em fa fàstic, però què no tocar, si ho van regirar-ho tot?

Robar l'efectiu o el gènere de la botiga és una cosa, mira, intentes que la gent compri més i procures generar una miqueta més que el poc benefici que avui dia et dóna una botiga si ets autònom, parles amb els distribuïdors que les factures que tens pendents de pagar aquell mes te les fraccionin... però una cosa queda per sempre, una cosa irrecuperable, una cosa robada per sempre, la seguretat.

Humor

Manel Fortis. Escriptor i Secretari de l'Associació Garrotxa Cultural.

Jo poso humor en quasi totes les facetes de la vida. Potser per això penso que Junts pel Sí i la CUP ens estan fent una broma i ens estan amagant que ja tenen un acord per formar govern. Perquè una altra opció seria que estan fent el ridícul. I una altra seria que no els importi gens la gent del carrer. De les tres opcions, quina veieu més factible?

No veig als polítics amb gaire sentit de l'humor com per fer-nos la broma que penso. Més aviat veig que fan sovint el ridícul i que quasi sempre ignoren el desig del poble...

Per una vegada, senyors i senyo?res que tenen a la seva mà crear govern, escolteu al poble i arribeu a un acord que sigui bo per a Catalunya. Ja.

Vergonya aliena

ÀNGELA FERRER I MAT". GIRONA.

No sé si , estimats lectors, us ha passat mai d'enrojolar-vos quan algú per la raó que sigui fa el ridícul, a mi sí.

Vaig sentir aquesta espècie de vergonya en els següents casos:

Quan el senyor Iceta es va posar a ballar, fent el ridícul, no venia gens a to amb les dificultats que passem que ell s'ho prengués tan tranquil·lament i, a més, no crec que pel que vaig veure el seu fort sigui el ball.

Fa anys l'escriptor Camilo José Cela va voler cantar davant els mitjans públics, ho féu fatal, i jo vaig enrojolir veient que un senyor de la seva categoria feia el pallasso davant els mitjans de comunicació.

També passo vergonya quan veig el ?senyor Rajoy amb un got a la mà en una celebració distesa de les moltes reunions internacionals a què assisteix, allà no té traductor i es movent-se com un zombi ja que no es deu assabentar de res. L'idioma internacional és l'anglès,però ell no en sap ni «mu». No ha tingut temps d'aprendre'n al meys una mica?

Mirant més a casa nostra, em fa aquesta mena de vergonya veure que la CUP amb els seus miserables 10 diputats fa ballar com vol tot el procés català. No es pot plantar cara a aquests nouvinguts i descamisats que no arriben ni a la sola de les sabates d'en Mas i els fan a tots els Junts pel Sí un xantatge impressionant?

Així mateix la vergonya aliena em va atacar quan es va posar al descobert l'afer Pujol. Ja sé que molts altres polítics també han actuat deslleialment amb la seva corrupció, però la família Pujol era per a molts catalans un model i em va caure com un ruixat saber el què havia fet. Per posar-se no només vermell sinó fins i tot morat.

Esperem que el procés català es faci bé i no ens hagim d'enrojolar davant actuacions vergonyants.