Amesura que van passant les setmanes, puja el grau de confusió que envolta la política catalana, embarcada en l'inici d'un procés de «desconnexió» gradual d'Espanya, des de l'aprovació (ja recorreguda al Tribunal Constitucional) de la resolució encaminada a crear una república independent. No obstant això, els moviments d'uns i altres apunten que, tot i la creixent gravetat del conflicte, no passarà res de significatiu fins a les eleccions del 20 de desembre.
D'una banda, la majoria de constitucionalistes coincideixen que el document aprovat pels 72 diputats independentistes té poques possibilitats de prosperar en els seus aspectes significatius (per exemple, la creació d'una Hisenda i Seguretat Social pròpies) mentre no es constitueixi un nou Govern. I això està molt verd, després del fracàs del candidat de Junts pel Sí, Artur Mas, a l'hora d'aconseguir el suport de l'esquerra radical de la CUP (que insisteix a vetar-lo). Tenint en compte que aquesta formació ha convocat una assemblea, el proper dia 29, per informar de les negociacions, qualsevol desbloqueig de la situació arribaria al desembre (amb la data límit del 9 de gener: en cas contrari, caldria convocar eleccions per al març).
Conscient d'aquest escenari, Mariano Rajoy ha respost amb contundència jurídica i buscant el suport dels que s'entreveuen com a principals partits després del 20-D (PSOE i C's), a l'hora d'actuar respecte als representants catalans. Sense sobreactuar en la resposta (com li demanen des de certs sectors mediàtics i a la dreta del PP, amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució), espera així obtenir rèdits davant els comicis de desembre. Per tant, a esperar què passa en cinc setmanes.
