Durant el curs 1970-1971, Jaime Gil Aluja, catedràtic d'economia de l'empresa, recomanava als alumnes un manual de José María Fernández Pirla. En un capítol del llibre es reproduïa la definició de la publicitat, que havia popularitzat Neil Borden allà per l'any 1950, com «un conjunt d'activitats mitjançant les quals es diri?geixen missatges visuals o orals al públic, amb l'objectiu d'informar i exercir influència, ja sigui perquè compri un producte determinat o perquè actuï o s'inclini favorablement cap a determinades idees, institucions o persones». En paraules planeres, eren tècniques per entabanar un comprador potencial.
Avui dia, però, la publicitat només seria la punta de l'iceberg del màrqueting que, tal com es defineix en el llibre Màrqueting turístic de l'editorial Pearson (edició de 2011), «és la ciència i l'art de captar, mantenir i fer créixer el nombre de clients rendibles». Quina pretensió més agosarada! Renoi! Ciència i art, a la vegada!
El guru Philip Kotler explica com en els últims trenta anys l'aparició d'internet ha revolucionat la teoria del màrqueting que es fonamentava en les quatre «p»: producte, preu, distribució (place, en anglès) i promo?ció.
En efecte, primer va ser el màrqueting que es centrava a demostrar les virtuts del producte en una pàgina web estàtica (màrqueting 1.0). En una segona etapa va sorgir el màrqueting enfocat a satisfer les necessitats dels consumidors amb relacions interactives (màrqueting 2.0). I ara és l'hora del màrqueting derivat de l'expansió de les xarxes socials que expressen la creativitat i l'espiritualitat de les persones (màrqueting 3.0). En aquesta nova etapa, alguns xarlatans asseguren que les empreses ja no lluitaran entre elles sinó que actuaran com una xarxa de partners per acontentar les persones reconvertides en «human spirits».
Si John M. Keynes ressuscités es petaria de riure! Les decisions econòmiques no es prenen després de meticuloses anàlisis i observacions sinó que sovint són factors psicològics i irracionals dels «animal spirits», en forma d'intuïció, temor o desconfiança el que hi ha darrere del comportament humà.
Ara bé, si en el món del turisme es produeix aquesta mutació, ja cal que els hotelers s'imbueixin de l'esperit d'uns viatgers àvids de gaudir de l'intercanvi d'experiències emocionals.
Aquest canvi en la relació amb el client presenta nombrosos interrogants per al sector turístic. N'hi haurà prou de vendre emocions als turistes terrícoles perquè no s'aturi la febre viatgera? S'haurà de pensar en habitants d'altres galàxies que ben aviat ens podrien visitar? Els extraterrestres exigiran que se'ls tracti segons la seva idiosincràsia com a «galactic spirits»?
El temps ho dirà.
