Cartes

Jesús Domingo Martínez. girona.

El Papa Francesc, a l'Audiència General del passat dia 7 d'octubre, va denunciar que els hàbits socials i polítics mostren signes cada vega?da més evidents de degradació, com l'agressivitat, la vulgaritat o el menyspreu, que «estan molt per sota de l'educació familiar mínima». El que el Papa va venir a asse?nyalar és que el deteriorament de la política té el seu origen en el deteriorament de l'esperit familiar, perquè precisament és en el si de la família on s'obre una perspec?tiva més humana de la societat, «que permet establir vincles de fidelitat, sinceritat, cooperació i confiança». Els polítics haurien de ser conscients que sense suport a les famílies no hi ha futur per a la societat, però s'enreden en les seves querelles ideològiques i s'obliden del que hauria de ser el seu primer comès.

Autor intel·lectual

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque. Torroella de Montgrí.

Aquests dies els mitjans de comunicació ens han fet saber que hi ha una persona que és el cervell, l'autor intel·lectual dels atacs a París. No és la primera vegada que anomenen algú que ha estat autor d'una barbàrie amb aquesta etiqueta d'autor intel·lectual; personalment, però, no he acabat mai d'entendre l'ús d'aquest adjectiu en casos així.

Si mirem el diccionari ens diu que intel·lec?tual com a adjectiu significa «relatiu o pertanyent a l'enteniment». De debò, però, hi ha enteniment, ni que sigui una ombra, en una persona que acaba amb la vida d'altres com ha succeït ara a París o tantes i més vegades a diversos llocs del món? Jo diria que no n'hi ha gens, d'enteniment.

També el diccionari ens diu que «la propietat intel·lectual és el conjunt de drets que la llei atorga als autors per les seves obres de naturalesa literària, artística o científica». Un atemptat terrorista està molt lluny de considerar-se una obra relacionada amb les lletres, l'art o la ciència.

Per què llavors s'anomena autors intel·lectuals aquests monstres?

Dia Internacional

de la Tolerància

Montserrat Guardiola Rovira. Girona.

El passat dia 17 se'ns recordava que és el dia assenyalat com a Dia Internacional de la Tolerància. Potser ens cal una reflexió en aquests moments tan embrollats que viu la nostra societat. El Jo individual que repercuteix en el món social ha crescut tant que no s'accepta l'opinió contrària. Els nostres plantejaments de les coses ens fan absoluts, no interessa descobrir nous valors. Per tant la reflexió dels experts és oportuna. Ens recomana tolerància i s'entreveu el desig d'arribar a la comprensió per poder conviure en pau.

Desconèixer el fons dels arguments contraris fa difícil un acord, tant en la família com en el treball o amb els amics. Si aquesta reflexió la situem en els àmbits social o polític, no cal dir el resultat. Ens trobem en una lluita desorbitada. Els diferents partits lluiten per esborrar el contrari, no amb arguments convincents, millors, esperançadors, sinó apuntant en directe a qualsevol idea contrària. A on hem arribat? Volem valorar les persones, no els partits, i per això caldrà que els periodistes deixin de posar sigles en parèntesi junt amb el nom del polític al qual es refereixen, sigui del partit que sigui al qual pertanyen. Així aconseguiríem agrupar persones valuoses.

Si la reflexió ens porta a una millor comprensió per acceptar la diversitat, estarem estrenant un camí de millora que ens enfortirà.

França

Joaquín Durall. BANYOLES.

Els francesos de França, un dels països més avançats del món, tecnològicament punters, inventors del Citroën Tauró de suspensió hidràulica, i dels Renaults, de motors superelàstics i silenciosos, reben ara lliçons de com han de comportar-se per part d'una banda de covards islamistes de menys de 20 anys, l'únic patrimoni cultural dels quals consisteix a tenir com més dones millor, i cosir a trets, miserablement, ciutadans indefensos. Si això, i no saber adaptar-se als costums del país que els acull, és al que es dediquen, millor que vagin a la terra d'on han sortit i deixin de pertorbar tan greument una població indefensa i pacífica, que treballa i construeix, dia a dia, un país milions de vegades millor que el que mai sabran construir ells.