París, 13 de novembre de 2015. Nova mostra de la barbàrie humana. Una més. Sorpresa, consternació, dolor, por, desig de venjança. No aprenem la lliçó. De res no han servit els precedents, la inutilitat demostrada de respondre a la mort amb la mort. França reacciona amb la força, bombardeja Raqqa, capital de l'Estat Islàmic a Síria. És que alguna resposta militar ha impedit que es cometin nous atemptats? No, en absolut. Perquè són atacs en un camp de batalla erroni. Occident lluita contra el terrorisme radical en el lloc equivocat, en el front de guerra, mentre l'ISIS ho fa a les ciutats d'Occident i amb la pitjor arma que hi ha: la por entre la població civil, que viu insegura perquè no sap d'on vindrà, ni com, ni quan, el proper atac. I reclama amb urgència, amb intensitat, una resposta proporcionada al seu aclaparament. Els polítics, amb una part de la ment sotmesa a les urnes, fan cas i responen amb la força. Respondre amb les armes és una guerra perduda, perquè no es lluita contra cap exèrcit, no se sap on és l'enemic, no es pot saber mai si s'ha guanyat o quan s'acabarà. L'enemic està escampat per tot arreu, sense uniformes, sense ostentació, sense més suport que la promesa d'un cel a canvi del seu sacrifici.
No, cal canviar l'estratègia. La guerra contra la barbàrie s'ha de portar a les ciutats, allà on hi hagi una persona sense treball, sense casa, amb fam, amb por, sola, rebutjada, marginada, desarrelada. Aquest és el combat que s'ha de lluitar si es vol guanyar la guerra: atendre aquests dèficits, i donar i respectar els drets que tenim com a éssers humans, socials. No és qüestió de preu, sinó de solidaritat. Perquè de diners, n'hi ha.
