Menjar-nos el món

"Potser ens equivoquem dient que la meva generació és la generació perduda... O potser és la sort"

27.11.2015 | 09:37
Menjar-nos el món

L'amistat és el més important en aquesta vida. Tenir bons amics, gent amb energia positiva al teu costat és una de les claus de l'èxit i la felicitat. Som joves, joves d'una generació molt criticada.

La meva generació és aquella que li falta valors, respecte, amor, art, treball... Tot això -i sense voler entrar en una guerra generacional- per culpa d'una altra generació que ens ha portat fins aquí amb la seva mala gestió. I és obvi que ho dic sense generalitzar, estic segur que enteneu què vull dir. Però jo em sento afortunat, no sé si perquè m'ho he guanyat, o perquè tinc uns pares que m'estan deixant el millor que et poden deixar -i no parlo d'una casa vora al mar a Cadaqués-, parlo de l'educació i dels valors, aquests que escassegen últimament. Em sento afortunat pels amics que tinc, amics que trenquen l'estadística, amics amb valors, treballadors, alegres i amb idees.

Jo tinc l'Edgar, que a l'estiu s'aixeca cada matí a les 8 per anar a treballar a la nàutica del seu germà. I ho fa amb passió. L'Alexandre, que ja no sé quants anys fa que està en una de les millors cuines del món, el Miramar d'en Paco Pérez. Després del meu pare -i la truita de patates de la meu mare- crec que és el millor cuiner que conec. Estic esperant que obri el seu restaurant i que als amics ens faci descompte. En Tito, que, amb tan sols 26 anys, es farà càrrec del restaurant familiar, un dels millors restaurants de Cadaqués, Can Tito. Energia, valentia... Estic segur que li donarà un punt de modernitat mantenint la línea de sempre. El que funciona és millor no tocar-ho. En Manel, que a l'estiu transforma el mític bar Boia de Cadaqués en una de les millors coc?teleries del món. També en Yuri, que tira endavant el bar d'adalt amb la família, cada dia, sense parar.

Tots ells fent feines de tota la vida. Mecànics, cuiners, cambrers... El problema és que ara, si no modernitzes i portes al màxim la qualitat, c'est fini. La competència és molt més dura que mai i el món laboral és més difícil que fa uns anys. Fins i tot n'hi ha que diuen que ens hem d'inventar i crear la nostra feina. I tinc bons amics que ho estan aconseguint.

Com per exemple en Maxime, que des de París i amb els seus cosins d'Austin (Texas) estan aconseguint, treballant molt dur, que la seva start-up-Jarvis- tingui reconeixement mundial. El món de la justícia barrejat amb la tecnologia. En Sergio, que finalment ha trobat la seva passió, l'animació i el disseny 3D. Després d'estudiar comença a fer el seus primers intents en el món laboral. Amb molta passió, ganes i treballant fort lluita per fer-se un forat en aquest sector. El seu somni és crear la seva pròpia empresa i crear videojocs. Arribarà lluny. En Yin, que en breu traurà la seva marca de sabates a Tòquio. Un noi valent, un artista.

Aquests són uns quants dels molts amics que treballen i somien fer quelcom gran. Potser ens equivoquem dient que la meva generació és la generació perduda... O potser és la sort. La sort d'estar rodejat de valents. Rodejat d'amics amb ganes de menjar-se el món.
Esperem que per culpa d'altres el món no se'ns mengi a nosaltres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema