Com que torna el terrorisme, ara d'advocació islàmica, cal tornar a les obvietats: 1) Proclamar que aquests atacs són "la barbàrie", com si algú pogués confondre la massacre de París amb una delicada expressió cultural. 2) Proclamar que un no vol viure sota la llei islàmica ni de conya. 3) Proclamar que la gihad és el nostre enemic i mereix un contraatac.
Amb aquest sòlid acord de mínims estàs còmodament en el piló quan s'avança un abanderat que exigeix que se'l segueixi a "defensar la nostra manera de vida" tots a una i sense llegir la lletra petita. Així treballa el "malisme" Occidental el seu paquet "tot inclòs" amb les llibertats minvants, les desigualtats creixents i el disbarat econòmic com a únic model social. Una altra veu, aguda, invoca la cristiandat. Contra qui objecti o dubti, acudeix el mensurador ideològic a denunciar "l'equidistància".
És distància, idiota, és clar. El "malisme" Occidental és el nostre enemic intern, cec al desastre de la guerra anterior -la mateixa- i vol tornar el cop en qualsevol cara perquè les veu totes iguals. Recordar que molts musulmans són assassinats pels mateixos terroristes et converteix en "bonista".
El "malisme" manté l'argumentari dels immorals que van respondre al terrorisme errant d'Al-Qaeda a l'Iraq i ho van fer amb mentides, negocis, propaganda i destrosses que sosté aquest conflicte de la maldat i malaptesa del qual procedeix, directament, l'Estat Islàmic, un e?nemic 10 vegades pitjor que l'inicial. Per no privar-se de res de tot allò de què gaudeix l'enemic, al "malisme" l'excita la reivindicació de la tortura. Combatre la barbàrie amb barbàrie ens destrossa més a nosaltres que a ells perquè les llibertats són el que més ens allunya de la llei religiosa i el respecte als drets humans el que més ens distancia del terrorisme.
