Predicar amb l´exemple
M. Carme Haro Roca. BANYOLES.
De paraules en sentim moltes, algunes les sentim i d´altres les escoltem. A aquestes últimes moltes vegades els donem credibilitat, però al cap d´un temps llarg o curt en comprovem la seva certesa o falsedat. Quan la trajectòria d´una persona, entitat en l´àmbit polític, personal... és coherent amb el que diu i el què fa, o sigui, que predica amb l´exemple, dóna una confiança i seguretat, encara que no coincideixi plenament amb el que nosaltres pensem.
La decepció i la tristesa de comprovar un fet que no es correspon amb el que ens han dit, és gran. S´hauria d´exigir més la dita que diu: La paraula convenç, però l´exemple arrossega.
De gossos
i certs amos
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque. Torroella de Montgrí.
No, jo no vull que em vingui el seu gos o gossos a saludar. No vull que em vinguin a ensumar com fan amb els altres animals. Vull poder caminar pel carrer sense que el seu gos em vingui a saludar. Respecto que vostè vulgui tenir-ne un, però caldria que entengués que no a tothom li agrada que un gos vingui des de lluny per abalançar-se sobre un. I no m´agrada perquè, a mi igual que a d´altres persones, em fan por els gossos. I per a una persona que els té pànic no és agradable veure com un d´ells ve, arriba i li col·loca les potes al damunt.
I sí que són dues coses diferents, tal com em va dir vostè mateix l´altre dia a l´Estartit, una que s´havia de portar els gossos amb corretja i l´altra que jo tingués por als gossos; però això no treu que vostè estigués en aquell moment incomplint la llei i que em fes passar una mala estona; primer, pels seus tres gossos enormes i, després, per mirar de fer-me avergonyir davant de tothom, dient-me que era un problema meu pel simple fet de donar cabuda a la por. Només es va molestar de lligar els seus tres gossos quan en va venir un altre, de gos, i no pas perquè jo li ho hagués demanat abans. Em resta el dubte de pensar de com hauria actuat si no hagués estat una dona i anat sola.
Vaig recular cap a casa pensant que no hauria de sortir-ne ben bé mai, ja que fer-ho vol dir exposar-me en qualsevol lloc a persones com vostè, indiferents del tot a la meva petició de contenir l´animal. Sé que tothom fa el que vol en aquest tema, sense oblidar aquells que compleixen la llei de portar els gossos amb corretja en llocs públics i on no es permet deixar-los solts, i això és d´agrair; però també és veritat que n´hi ha uns quants que amb tota impunitat es pensen que el carrer és una zona habilitada perquè el seu gos hi passegi sense corretja.
Hitler odiava Franco
Francesc A. Picas. la jonquera.
Hitler, l´ambiciós Füher, odiava Franco. Hitler mai no va perdonar Franco que li parés els peus, quan volia entrar els seus exèrcits a Espanya per ocupar Gibraltar i dominar el Mediterrani.
A Franco el repugnava la ideologia nazi, el paganisme ari que Hitler volia implantar a Europa si hagués guanyat la guerra. Hitler aspirava fer desaparèixer la religió catòlica i assassinar el Papa de Roma. Franco, ben aconsellat per alts eclesiàstics d´Espanya i de l´Argentina, mai no va permetre que la doctrina nazi s´infiltrés a les escoles i a la premsa espanyoles
És cert que Alemanya ajudà Franco a la guerra espanyola, però ho féu per evitar que el sud d´Europa caigués a mans de Rússia, el seu enemic polític. Franco li va agrair militarment l´ajuda, però mai no va acceptar que la doctrina nazi entrés a Espanya i desfés el catolicisme dels espanyols. Franco, al 1945, s´alegrà de la derrota d´Hitler que intentava fer d´Europa uns vassalls. Amb la derrota de Hitler, Europa i el cristianisme se salvaren d´una opressió ideològica i brutal
M´estranya que un periodista fill del distingit general Pozuelo, militar fidel a Franco en la guerra 1936-1939 ara es dediqui explicar a persones que no van viure aquells anys, històries tergiversades sobre Hitler, per desprestigiar Franco.
Complex
El Nacional
Carles Mallart. Girona.
Fa pocs dies, quedem amb una persona a Barcelona per telèfon i em diu: us espero a El Nacional, un complex a passeig de Gràcia 24 bis, un passatge proper a Gran Via on s´accedeix a un antic pàrquing restaurat i adaptat a 4 barres de cerveses i conserves, vins i embotits, ostres i un de còctels, i també una braseria, una llotja, La Traperia i la Paradeta. Tot plegat amb una capacitat de més de 700 comensals sobre unes instal·lacions d´uns 2.600 metres molt ben restaurades.
La cosa no tindria més interès perquè han instaurat un sistema al restaurant la Llotja en què subhasten els plats d´una forma molt singular. Tot està basat en les tapes, i van sortint plats (generalment de cinc en cinc) i es van entregant a les taules que els volen. El menjar és de qualitat, érem tres persones i la factura global es va enfilar fins a 96 euros. Devíem ser unes 60 persones de clientela, tothom feia una mica cara de sorpresa per la novetat del sistema. Diuen que fa més d´un any que es va obrir i la veritat, per exemple els lavabos són espectaculars, amb piques antigues de marbre blanc, aixetes anys 20, tubs de coure vistos. A l´edifici, que prové del 1889, li han sabut trobar el regust de la Barcelona antiga molt ben trobat amb la combinació de la modernitat que els temps demanen avui en dia. Grans cristalleres, pilars metàlics.
Tot plegat és una idea innovadora que per provar-ho els el recomano, tot asenyalant que no hi tinc cap mena de relació comercial ni participació (però ja m´agradaria). La dita diu que no aniràs a dormir mai sense haver après una cosa nova i realment això de subhastar els plats, en el bon sentit de la paraula, era una autèntica innovació. Allà a les 4 de la tarda varen canviar de discurs, es va acabar la subhasta diu i ara comencem amb la carta per les taules que s´incorporaven. Sorprenent.
