La por

"La persona que té por continuarà necessitant proves que no passarà res fins a l'eternitat"

02.12.2015 | 10:02
La por

I tu, tens por, dels terroristes?", li pregunto a la meva mare amb un cafè amb llet al davant. "Por? No. No podem pas viure amb por. Al final, ens pot passar qualsevol cosa en qualsevol moment. Mira el pobre jubilat francès". "El del cul de la lleona?". "Sí, pobre home. Potser fugia de la por de França, i mira".

Em sembla una reflexió extraordinària. Una vegada un amic em va dir una cosa semblant, mentre mirava l'infinit i mossegava un frankfurt: "Hem d'estar preparats per a tot". Són sentències ?-ens pot passar qualsevol cosa en qualsevol moment i hem d'estar preparats per a tot- que d'entrada semblen terrorífiques. A mi fa uns anys m'ho semblaven. Però un dia comprens que és tot al contrari: són les paraules més alliberadores que pots sentir.

Tornem al jubilat francès. És possible -fem ciència-ficció- que després dels atemptats a París tingués por. O que la seva dona tingués por. És possible que per descansar de tanta tristesa i tanta por decidissin marxar de França uns dies i busquessin una ciutat petita i tranquil·la: Girona. És possible que haguessin anat a dinar a la Penyora -continuo fent ciència-ficció- i que després haguessin decidit passejar una estona pel Barri Vell, caminant a poc a poc, a estones parlant i a estones en silenci, relaxats. És possible que ella hagués vist l'estàtua del Cul de la Lleona i li hagués assenyalat i que a ell li hagués fet gràcia -mira, aquí diu que si li fas un petó al cul, tornaràs a Girona- i és possible que ella hagués rigut -quin costum més estrany-, i aleshores, cap a les quatre de la tarda, i això ja no és ciència-ficció, és quan ell s'enfila a les escales, rellisca i es mata. En realitat va morir al cap d'unes hores, a l'hospital Josep Trueta.

Tinc una amiga que sí que té por dels terroristes i pateix molt. El seu home intenta tranquil·litzar-la i li diu que no tingui por, que no passarà res. Però no se'n surt; ella té por igualment. Al meu parer la tàctica és equivocada: no la pot convèncer que no passarà res perquè no li ho pot assegurar. Intentar tranquil·litzar algú d'aquesta manera és pràcticament impossible perquè no s'acaba mai: la persona que té por continuarà necessitant proves que no passarà res fins a l'eternitat. I això -que no passarà res- no ho pot garantir ningú, mai. Diria que només funciona entre mares i nens petits. La resta ens hem de tranquil·litzar sols. I com es fa? Assumint que ens pot passar qualsevol cosa en qualsevol moment. La meva amiga: "Però tu creus que els terroristes ens mataran?". "Home, hi ha la possibilitat. Que un dia decideixis anar a passar el dia a Barcelona i de cop voli tot pels aires és possible. Però també és veritat que és molt i molt poc probable i que no val la pena deixar de ser feliços per això".

Tenir por és una de les coses més fastigoses que et poden passar. Se t'enganxa per tots els porus i no et deixa respirar. I amb la por hem de ser implacables perquè la vida passa molt de pressa -molt, ara ja n'ha passat una mica- i viure amb por -encara n'ha passat una mica més- viure amb por no val la pena.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema