Ara que torna a haver-hi eleccions, alguns descontents tornaran a recomanar que es voti d'una manera que permeti mostrar una certa disconformitat per part del votant. Uns recomanen el vot en blanc, altres recomanen diferents formes de vot nul. M'agradaria que tothom estigués ben informat de com acaben els diferents tipus de vot i de quin és el missatge que acaba donant el resultat final de tot. Així, el votant podrà encertar millor quin serà el fruit del seu vot.

Començaré per l'emissió d'un vot nul. Es pot fer de mil maneres: posant en el sobre un paper diferent al d'una papereta oficial, posant paperetes de més d'un partit, posant ratlles, dibuixos, insults, peticions, desigs, queixes o les expressions que hom vulgui a les paperetes, modificant o canviant l'ordre dels candidats, etc. A l'hora de fer l'escrutini, l'única cosa que pot fer la mesa és comptar el total de vots nuls i fer constar aquest total en l'acta de l'escrutini. Així, qualsevol missatge que s'hagi volgut introduir per mitjà de la papereta, queda invisible dins el total de vots nuls d'aquella mesa concreta.

Amb els vots en blanc, que són els que no tenen cap papereta, passa una cosa semblant. L'acta de l'escrutini de cada mesa es limita a fer constar el nombre total de sobres que no tenien cap papereta a dins.

Totes les actes dels col·legis van a parar a la junta electoral de la circumscripció i allí se sumen els resultats de totes les meses. Els vots nuls i en blanc, també. Però ara ja comencen les diferències. El vots nuls adquireixen plenament el seu nom i deixen de tenir-se en compte, encara que el seu nombre continuï figurant a les actes. Els vots en blanc, en canvi, passen a considerar-se vàlids i a tenir-se en compte en el càlculs.

A cada circumscripció, es determina un número important: el de vots vàlids. És el de vot no nuls, és a dir, la suma dels vots que ha tret cada candidatura més el dels vots en blanc. És un número important, perquè, per entrar en el repartiment d'escons, cada partit o coalició ha d'haver obtingut com a mínim el 3% dels vots vàlids. És important, perquè dóna lloc a un nou tipus de vot, el que jo anomeno vot frustrat. El vot frustrat és l'introduït a l'urna per un elector que vota un partit que no arriba al 3% de vot vàlids: no li servirà perquè surti elegit el diputat que desitja.

Finalment, després que s'hagin descartat els vots nuls i en blanc, i els partits dels vots frustrats, s'efectua el repartiment dels escons a les candidatures que han superat la barrera del 3% dels vots vàlids. Com ja és ben sabut, això es fa seguint el famós mètode de Victor d'Hondt, ben fàcil de trobar per internet.

Però en aplicar el mètode, es produeix una altra mena de vots frustrats, que és la que pateixen aquelles candidatures que, tot i haver passat la barrera del 3% de vots vàlids, es queden els últims de la cua i, quan els toca el torn del repartiment d'escons, ja no en queden per a ells.

A les passades eleccions del 27-S, hi va haver uns 197.000 vots, gairebé un 5%, que no van servir per designar cap diputat. Molt possiblement van servir perquè sortís elegida una persona d'un partit diferent del que, de saber-ho, hauria triat el votant.

Cal recordar també que l'abstenció, el no votar, fa més fàcil una majoria dels ideals oposats als del «no votant». És a dir, l'elector que s'absté ajuda, encara que no ho vulgui, que es formi una majoria dels contraris.

Per veure més clar les conseqüències del decidir no votar, o emetre vots nuls, blancs o que poden resultar frustrats, es pot filosofar sobre un resultat hipotètic. Proposo fer-ho aplicant el mètode d'Hondt a les circumscripcions catalanes del 20-D, suposant que els votants fan el mateix que van fer el 27-S. Si tothom repetís, sortirien uns 25-27 escons per als partits clarament independentistes, uns 1-3 escons als que diuen una cosa però jo no veig que la facin, 2-4 escons als que no se sap què faran i 15-17 escons als partits clarament espanyolistes. Hi hauria també unes 1.400.000 abstencions i uns 200.000 vots nuls, blancs o frustrats. Us imagineu com pot quedar aquest hipotètic repartiment d'escons si aquests 1.600.000 ciutadans decideixen intervenir amb vots útils?

Recomano, doncs, que per poc que es pugui, cada elector pensi una mica quina és la majoria de diputats al Congrés que li agradaria que hi hagués en els propers quatre anys. I que un cop eliminada l'opció pel vot nul, pel vot en blanc, pel vot a les candidatures que probablement no arribaran al 3% i pel vot a les candidatures que poden resultar situades a la cua del repartiment i quedar-se sense escons, voti el partit que menys li desagradi. Si no, ajudarà un partit que encara li desagradarà més. Aprofiteu les opcions democràtiques que les llistes tancades i la disciplina de vot encara ens deixen.