Cartes

25.12.2015 | 00:00

Agraïment
al Dr. Domingo
Toni Moreno. figueres.
La família del meu germà Joan volem agrair al doctor Domingo, cirurgià de l'Hospital de Figueres la intervenció quirúrgica d'urgència que li va practicar quan es trobava en estat crític a conseqüència d'una agressió. El diumenge al vespre va ingressar a l'hospital, on el doctor, davant la gravetat, va portar a terme una intervenció que li ha salvat la vida. Li estarem eternament agraïts.

Agraïment
a la Residència
El Mirador
maria assumpta rovira guiu. girona.
Benvolguts treballadors de la Residència El Mirador de l'Estany, el 13 de desembre hauria fet cinc anys de l'entrada de la meva mare, Maria Guiu Mas, a la seva Residència, als 93 anys. Ella va traspassar el passat 4 de juny, als 97 anys d'edat.
Amb aquesta carta vull felicitar-los el Nadal i agrair públicament la delicadesa i sensibilitat amb què ens van tractar, especialment els darres dies, quan la mare va patir la gran davallada, camí de deixar el cos físic.
Vull que sàpiguen que mai ?obli?daré l'excel·lent tracte rebut, tant ella com jo. Sé que és dur per a vostès fer tants dols, quan la Residència es converteix, com si diguéssim, en la Sala d'embarcament de l'avió que va cap al cel.
Bons professionals, i excepte alguna excepció, bones persones. La qualitat humana i la professionalitat és majoritàriament excel·lent.
Vaig poder alleugerir-me de la cura de la mare aquests quatre anys i mig. Vostès em van ajudar molt. Vaig aprendre molt al costat seu. Si la vida fa que hagi de tenir cura d'un avi o àvia, seguiré les seves ensenyances, especialment la paciència i la tolerància.
Molt d'èxit professional i personal per a tots vostès i Feliç Any.

El canvi climàtic és tasca de tots
CRISTINA RUBIROLA PLAJA. girona.
Durant molts anys es definia el canvi climàtic com una variació natural del clima produïda bàsicament per paràmetres climàtics. No obstant això, en els últims segles, gran part del canvi climàtic és deguda a l'impacte que causem els humans en diferents activitats.
L'emissió de gasos constant ha trencat l'equilibri que hi havia amb l'atmosfera mitjançant el transport, la indústria, la utilització dels sòls... Actualment, si el ritme d'emissió de gasos continua igual i no es prenen mesures per reduir-la, les conseqüències poden ser gegantines: la temperatura global del planeta pot pujar a tocar els 5 graus l'any 2100. Com a conseqüència principal tenim el desglaç dels pols, que directament porta a l'augment del nivell del mar. Aquestes dues conseqüències que apareixen en cadena generen la destrucció de molts hàbitats, incloent-hi el nostre propi.
Fa pocs dies hem vist com els representants de 195 països es reu?nien en la cimera del Clima de París per arribar a un acord que ajudés a frenar el canvi climàtic, aquest acord té com a objectiu aconseguir que l'augment de temperatura del planeta quedi per sota dels 2 graus, en l'àmbit preindustrial, a final de segle.
El que tenim ara a les nostres mans és la possibilitat de ser conscients davant les nostres accions i veure que si perjudiquem el planeta, al límit de la seva destrucció, directament ens estem perjudicant a nosaltres mateixos. Tenim la possibilitat de reduir la nostra emissió de carboni mitjançant petits canvis en la nostra vida quotidiana, petits canvis que si adoptem tots, els resultats poden ser molt gratificants.
«Hem de ser prou humans per ocupar-nos del problema que hem generat nosaltres mateixos, perquè el canvi climàtic és tasca de tots».

Girona bombardejada
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE. TORROELLA DE MONTGRÍ.
El 20 de desembre es va fer un itinerari guiat sobre la Girona bombardejada. Va començar al Museu d'Història i va continuar pels carrers de la ciutat visitant els refugis de l'època. Feia de guia l'historiador Salomó Marquès, el qual va anar explicant durant tot el camí la història de la Guerra Civil.
Al museu vàrem visitar les sales de la II República, on Salomó Marquès ens va parlar de l'escola i els mestres de la República. Hi havia exposats els dibuixos dels nens que hi havien anat, tots mirant de reproduir les escenes dels bombardejos amb cases incendiades i avions que hi llançaven els projectils. Dibuixos que es feien en aquella Girona tocada per la guerra i que ara altres nens de segur que dibuixen a les seves ciutats igualment bombardejades just en aquests moments.
De l'interior del museu vàrem sortir a la Carbonera a través de passadissos perquè havia estat un refugi antiaeri. Caminant-hi, vàrem arribar al lloc que havia estat la presó provincial franquista. La visita va acabar al Refugi del Jardí de la Infància, on es podien reunir més de sis-centes persones. Els visitants vam restar sobtats en ensopegar amb el rètol de «Refugi antiaeri 38», posat a la porta de l'entrada d'aquest petit bloc que s'endinsa sota terra. Davant hi ha l'escultura Contra l'invasor, de Miquel Blay.
Dins del refugi, Salomó Marquès va llegir l'article del diari L'autonomista, del 8 de febrer de 1938, escrit per Carles Rahola, Refugis i jardins. Després vàrem apagar el llum i a les fosques vàrem sentir la reproducció dels esclats de les bombes, alhora que experimentàvem part del possible terror de la gent allí refugiada. Una lliçó que com a humanitat no hem après: avui continua havent-hi refugis, camps de refugiats i persones que han de fugir de casa per causa de les guerres.


Ramon Prujà Viñas, expresident de Transports Prujà, no va ser president de la patronal del transport, com ?publicàvem per error a la pàgina 3 d'ahir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema