· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

29.12.2015 | 08:53

El pintor Isidre Vicens, per a quan el seu homenatge?
LluÍs Roura. L'Escala.
Isidre Vicens és per a mi un dels pintors més valuosos de l'art gironí, com a gran artista i com a persona, és l'honradesa en pintura, pur, autèntic, humil, una persona que sempre ha estat respectuós amb tots els demés pintors i que això és tan difícil en aquest món de vanitats.
Jo demano a les autoritats gironines, l'Ajuntament, Diputació, un reconeixement, o homenatge de la ciutat a l'Isidre Vicens. L'Isidre te 97 anys... què espereu?
L'Isidre ha estat un pintor modèlic, per la seva obra i per la seva dedicació a l'ensenyament de pintar, gairebé de manera altruista. Jo el recordo l'any 1971 en la primera exposició que vaig fer a la sala Municipal de la Rambla, ell preveia l'exposició i es mirava els quadres de forma quasi venerable, per al final donar-me un copet a l'esquena, tot dient: endavant noiet! segueix perquè això té camí, llarg camí, ja m'ho direu d'aquí uns anys... Em vaig sentir immensament agraït per les paraules del mestre que jo tant admirava.
Isidre Vicens, ha creat una gran obra, feta d'humilitat i de silenci, sense fer remor, però dins aquest silenci l'Isidre era la gran referent pels pintors gironins, els que aleshores, gairebé començàvem com jo mateix , de Josep Perpinyà, Roca D. Costa, Lluís Bosch Martí i altres...
Demano i suplico, i estic segur que signarien tots els artistes gironins, que es faci un gran reconeixement-homenatge de la ciutat de Girona al nostre estimat gran artista Isidre Vicens.

Algú s'ho creu?
Àngela Ferrer i Mató. GIRONA.
A veure si ens fem un tip de riure o de plorar, segons com t'ho agafis. Algú es pot creure que aquests impresentables de la CUP han empatat amb un nombre de vots tan, diria jo, sorprenent? Estan prenent el pèl a tota la Generalitat i a tots els que de bona fe han cregut que ajudarien al procès català. El que han aconseguit ha estat posar-nos en ridícul a Europa, a la resta d'Espanya i jo diria que a tothom que s'interessi pel problema català. Si aquests elements han de resoldre quelcom ja ens hi podem asseure. Ara estem més embolicats que mai i en tots els sentits. El que caldria és enviar-los a pastar fang i trobar una sortida digna per a la nostra estimada Catalunya. De veritat que tots els que ens estimem aquesta terra rica, plena de gent de bona fe i treballadora ens cau la cara de vegonya en veure com es passegen el senyor Mas i a tots els del seu partit. Si us plau! No podem estar tant temps sense govern, cal trobar una solució amb o sense en Mas, que crec que està fent un gran ridícul. Necessitem un govern fort i no de titelles.Qui voldrà venir a invertir a la nostra terra si la incertesa és la mestressa de la Generalitat i de retruc de tot Catalunya? Que arraconin d'una vegada aquests quatre xitxarel·los i que es munti un govern fort i com ha de ser. És el meu desig i crec que també el de molts catalans.

Agraïment
Ana Martínez Dorado. GIRONA.
Aquesta carta és per agrair els fets de la nit de Nadal a casa meva, per l'ajuda que vàrem rebre la meva filla, la meva parella i jo mateixa per una intoxicacio de monòxid de carboni.
Al 112, que va enviar de manera inmediata tots els efectius en qüestió d'uns minuts. Als Mossos d'Esquadra (de la primera parella que va venir, a la noia en especial... Gràcies infinites per tranquil·litzar la meva filla i el seu company per ajudar la meva parella), a les dotacions de Bombers que ens anàveu informant de tot i portàveu ampolles d'oxigen amunt i avall, i al Servei d'Emergències per la vostra calidesa en el tracte. Hi havia molta gent a casa meva i sé que tinc llacunes mentals i potser m'oblido d'alguna cosa, però a tots els que vareu venir... gràcies infinites per salvar-nos la vida. També gràcies a tu, Gus, perquè si no arribes a ser-hi, l'Irma i jo no hauríem reaccionat, ni ens n'hauríem sortit. Per tots i cadascun de vosaltres, a part de la vostra professionalitat i els vostres protocols d'actuació, gràcies de nou per la vostra humanitat i perquè tot plegat ha acabat bé. Gràcies de tot cor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema