Cartes

Pilar Oliver i Martínez. girona.

Voldria donar tot el meu suport con a veïna del carrer Ultònia a l'organització del Girona Street Food Market zona Migdia i a les actuacions de Wom Trio, Els Trambotics i al D.J. Eumes... que ens varen fer gaudir a tots, el dissabte 19 desembre, d'una festa per a totes les edats i que ens agradaria que es fessin més esdeveniments populars i que a una gran majoria ens ha fet gaudir.

Als professionals

del Josep Trueta

Berta Rimbau. girona.

Farà cosa d'un mes em van operar d'apendicitis. Voldria donar les gràcies a tot l'equip de l'hospital Josep Trueta que em va atendre perquè no ho podria haver fet millor.

Des del primer moment em vaig sentir totalment atesa i recolzada. Començant per l'equip de ginecologia, la doctora i l'auxiliar d'infermeria que em va posar la via, passant pels zeladors que em van portar d'un lloc a un altre, infermers, infermeres, i metges que venien de tant en tant a comprovar que estigués bé; també als metges que em van fer l'ecografia i per últim a tots els professionals que em van atendre en tot el procés a quiròfan. Sovint s'acostuma a criticar el nostre sistema sanitari, i m'agradaria que tots fóssim més conscients que, al final, el sistema està integrat per persones que treballen pel bé dels seus pacients, i que ho fan al marge dels problemes econòmics i administratius que té el sistema. Fer funcionar un equip és una tasca extremadament difícil, i puc dir que he comprovat personalment que al Trueta hi ha un equip de professionals i persones que funciona a la perfecció.

Moltes gràcies a tots i totes!

Els pastorets de Palau-sacosta

Narcís Cadena i Masó. girona.

A la sala d'estar de cada planta de la Residència Assistida de la Creu de Palau, de manera individual o en grup, persones adultes i nens han fet possible que cada dia fos diferent. Col·legis d'aquest barri: el Bosc de la Pabordia, cantant nadales; el Montessori, amb el tió; les Alzines i les seves nadales; el grup de nens i nenes de Palau-sacos?ta, fent els Pastorets, etc. Tothom ha realitzat un acte solidari fent la vida més agradable als residents, apaivagant-los una mica la soledat. El relleu generacional va arribar a l'Agrupació Cultural i Recrea?tiva de Palau-sacosta. El grup infantil creix. L'integren dinou persones, entre nens i nenes, però encara no han escollit un nom. Sota la direcció del pacient Sr. Xavier Bosch, el dia 27 de desembre, els petits actors posaren en escena els pastorets de Palau-sacosta. Una obra adaptada on podem veure el comú de moltes religions: fer als altres el que t'agradaria que et fessin a tu. En Lluquet i en Rovelló són uns nens acollits per una bona gent d'un mas de Palau, on els tracten com a fills. El narrador i la narradora intervenen amb explicacions a cada part. És una barreja de realitat i fantasia; de raó i sentiment... Els protagonistes en ser temptats s'angoixen, queden desorientats i s'espanten. Un narrador parla dels àngels caiguts. En compto nou: dos caps representen l'ambició i l'orgull i els set restants la supèrbia, avarícia, luxúria, ira, gola, enveja i la mandra. Però quan el bé se'ls manifesta recuperen la seguretat. Confien i s'enforteixen amb les paraules: no tingueu por! Pau als homes de bona voluntat. Llavors ofereixen presents al nounat. Resum: el que s'oposa a l'espiritualitat no és la materialitat, sinó el nostre ego. «Cada dia hauria de ser Nadal».

Llistes d'espera per ambulàncies?

Enric Carcereny Beltran. lloret de mar.

Fa poc a Vidreres, on estaven presents l'Eduardo Reyes, Ana Hinojosa, Eduard Adrobau, militants, i amics d'ERC, vaig explicar que per la meva experiència el tema d'ambulàncies és preocupant. Fa un any, en vaig necessitar quatre. La que menys va tardar va ser 30 minuts d'espera. Com que el metge que em va preguntar els símptomes va dir que havia de ser una que fos medicalitzada i que anés a Barcelona, va venir una de normal, i em van portar a prop de Caldes de Malavella, i allí em van traspassar a una altra que venia de Girona, que era medicalitzada, i aquesta em va portar cap a Barcelona. Aleshores, aquest servei estava i encara és en mans de tres empreses diferents. Ara estan a punt de donar la concessió a una sola empresa de nom Investindustrial i de la família Bonini, propietaris de Port Aventura. També vaig explicar que per lògica com aquesta empresa nova paga més que el conjunt de les tres anteriors, el remei serà suprimir personal d'aquestes ambulàncies o si abans funcionaven per exemple 200 unitats, ara miraran de passar amb 150, cosa que pot implicar més temps d'espera.

El passat 24 de desembre d'enguany, el Col·legi de Metges va explicar en el Diari de Girona que rebutja el nou sistema d'ambulàncies i el sistema d'emergències mèdiques (SEM)que pretén desplegar. Segons aquests metges aquest nou model «deteriorarà l'assistència sanitària», perquè a parer seu «suposa la separació de l'equip format per dues figures clau de qualsevol actuació mèdica, sobretot d'urgències: el metge i el professional d'infermeria».

Jo crec que abans de tenir obert el CAP de nit, pot ser més eficient disposar d'un servei d'ambulàncies medicalitzades, pel cas d'urgència vital, com infarts, ictus, arítmies... etc. Pensant també que la urgència quirúrgica s'hi pot anar als hospitals comarcals, i que una unitat pugui actuar sobre 4 o 5 municipis pròxims, amb l'avantatge que l'afectat per una urgència de vida o mort, en entrar a l'ambulància, el metge ja comença a estabilitzar-lo, anant a l'hospital més adient i que disposi de TAC. Si aquestes persones es porten als CAP, que no tenen els aparells necessaris, pot significar la vida o la mort. Els casos més lleus poden anar a l'hospital comarcal, i roman?dre tancats els CAP i les farmàcies a la nit.

Concert Màgic

Antoni Mas Bou. CALDES DE MALAVELLA.

El dia de Sant Esteve vaig escoltar el tradicional concert, que, com és habitual, va oferir TV3 des del Palau de la Música. D'entrada és una bona notícia que tant el mateix concert com la seva retransmissió s'hagin consolidat definitivament. Però el que trobo discutible és la idea d'«adornar» l'esdeveniment musical amb jocs de màgia. Jo sóc dels que, quan escolto un concert, m'agrada centrar-me en la música i em molesta qualsevol mena de distracció. Sobretot si es tracta d'un concert de qualitat. Per això no trobo cap sentit al fet de barrejar la música amb la màgia, cosa que, suposo, respon simplement a la intenció dels organitzadors de donar a l'acte un toc d'originalitat. Però en aquest cas també s'equivoquen de mig a mig, perquè els músics ja fa una pila ?d'anys que hem de fer jocs de mans per poder-nos guanyar la vida amb la nostra feina.